Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

26 d'abril de 2015
0 comentaris

Víctimes del franquisme campredonenques

EL NOSTRE HOMENATGE A JOAN BARBERÀ, RAMON SEBASTIÀ, PERE SANAHUJA I JOAQUIM ROCA
Davant la presentació d’una moció en suport a les víctimes del franquisme i de reivindicació de l’alcalde republicà de la veïna ciutat de Tortosa, Josep Rodríguez, afusellat a la presó de Pilats de Tarragona el 8 d’agost de 1939, voldríem recordar i homenatjar en aquest escrit alguns campredonencs que varen sofrir les conseqüències funestes del sagnant i criminal règim dictatorial.
Justament el 8 d’agost de 1939 també va ser afusellat el campredonenc Joan Barberà, conegut com a Juanito el Quinzeto. Era militant de la CNT, la Confederació Nacional de Treballadors, de caràcter anarquista, i havia estat un dels capdavanters de la resistència antifeixista al poble, que havia comptat amb lluitadors com Josep Marqués i Codorniu (mort per raons naturals el 1936, que havia estat empresonat als vaixells-presó de Tarragona arran dels històrics Fets d’octubre de 1934), Josep Mulet i Arrufat o Joan Martínez. A la presó de Tarragona va morir un altre campredonenc, Ramon Sebastià i Cid, a causa de l’afectació de tuberculosi, el 13 de març de 1941. La seua història ha estat novel•lada en el relat Expedient 3291, d’Emigdi Subirats, el seu nét. Durant la Batalla de l’Ebre, en què moriren molts campredonencs, també trobà la mort Joan Machí i Espuny, que havia estat alcalde pedani de Campredó.
Altres campredonencs van haver de marxar a l’exili i es trobaren amb la incomprensió del govern de França que els portà a internaments en camps de concentració a la Catalunya del nord. Voldríem també tenir un record pels milers de deportats catalans als camps de concentració nazis, a Alemanya i Àustria, en motiu del 70è aniversari de l’alliberament d’aquests camps d’extermini que es compleix aquestes setmanes. La secció local d’ERC-Campredó voldríem deixar constància escrita i, a la vegada, fer un petit homenatge al campredonenc Joaquim Roca i Favà, que va romandre empresonat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen.
El senyor Joaquim Roca i Favà es va vincular al PSU, Partit Socialista Unificat, en la seua fundació al maig de 1936. Formava part ja anteriorment del Centre Obrer de Campredó que dirigia Josep Mulet i Arrufat, i estava vinculat al sindicat obrer Unió General de Treballadors UGT. En esclatar la guerra civil de 1936-1939 s’allistà a l’exèrcit republicà i va combatre en diferents punts de la geografia catalana com el front del Segre. Després de la derrota republicana a la Batalla de l’Ebre al novembre de 1936, va agafar el camí de l’exili pel Coll d’Ares, com milers i milers de combatents catalans, i va fer cap al camp de refugiats d’Argelers de la Marenda, al Vallespir (Catalunya nord), on va haver de viure sota condicions climatològiques i higièniques molt difícils. Mesos després va afiliar-se a la Companyia de treballadors estrangers de l’exèrcit francès, per passar a combatre a la sagnant II Guerra mundial. De fet, era l’única sortida per als exiliats catalans i republicans. Va ser empresonat per la terrible policia alemanya, la Gestapo, un cop va instaurar-se a França el govern col•laboracionista de Vichy, ocupat tot el territori de l’hexagon pels nazis. Van portar-lo al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, del qual va ser supervivent. Era el presoner 7937, número de matrícula intern, i va ser alliberat el 30 de maig de 1945.
Va passar a residir a la població de Soissy-sur-école, a la regió parisenca, on també residien els campredonencs: Francesc Sebastià, Ramon Príncep i Pere Sanahuja. L’any 1955, en obrir el dictador sanguinari Franco les fronteres als exiliats sense delicte de sang va poder tornar a Catalunya de visita. L’any següent, el 1956 va aconseguir contracte per a quatre treballadors que es traslladaren al petit poble per a realitzar les feines de recol•lecció de la remolatxa del sucre. Posteriorment una cinquantena de campredonencs temporers s’hi desplaçaren a realitzar diferents tasques laborals al camp. La relació amb Soissy va durar fins a 1975 quan va tornar la darrera família a Campredó, que la formaven el senyor Josep Ferré i la senyora Cinta Subirats. Durant molts d’anys va residir a Campredó la senyora Susanna Príncep, francesa, vídua del campredonenc Ramon Príncep, veïna de Soissy.
Quant als altres campredonencs exiliats a Soissy, el senyor Francesc Sebastià va retornar a Campredó el 1955, Ramon Príncep ho féu el 1979, mentre que Pere Sanahuja va morir en un accident laboral en un molí de la població i va ser enterrat al cementeri local. Els emigrants campredonencs solien recordar-lo amb un ram de flors cada any durant la diada de tots sants. La seua història està narrada a la novel•la El Vent de Dalt (El Médol, 1997) de Xavier Guillamon Sanahuja, novel•lista veí de Palamós i amb arrels familiars campredonenques.
El senyor Joaquim Roca va establir-se definitivament a Campredó a principis de 1970 i s’establí al seu domicili al carrer de Don Álvaro. La seua esposa Pepita va traspassar poc després. A ell, li arribà el traspàs a finals dels anys 1980. Destacava pels seus coneixements històrics i per l’obrerisme militant, un veritable lluitador antifeixista. Deixem constància de la nostra admiració i del nostre homenatge.
ERC CAMPREDÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!