Pablo Iglesias acusa l’independentisme d’haver despertat el feixisme. Valgui per aquesta vegada i prou, estic d’acord amb el tuit punyent de Rufián; “Al feixisme no se l’adorm, se’l combat.”
Efectivament hem despertat un espanyolisme profund, irascible i inherent fins i tot dins de l’esquerra més naïf i més internacionalista, “coses que fan els catalans” que diria el registrador.
Aquest espanyolisme que antigament havia omplert les urnes del PP, cavalca el canvi generacional apuntant-se a la moda taronja, més jove, menys corrupta (de moment) i molt més atractiva; Rivera i Arrimadas són guapos i magnètics, per bé que ell té millor i major capacitat que la seva successora a Catalunya.
Aquest nou nacionalisme espanyol es nodreix dels fills de populars i socialistes de tota la vida, a qui els partits dels seus pares han decebut, especialment a Catalunya, on són vagons de cua.
Trobo entre els votants taronges els que fa 20 anys vestien caçadores Alpha Industries, m’amenaçaven pel carrer perquè anava a una escola catalana, em cridaven perquè parlés en “cristiano”, treballaven a la fàbrica i guanyaven prou per comprar-se una Derbi Variant trucada i sorollosa.
Avui en dia, aquells adolescents “quillos” que dèiem nosaltres segueixen treballant en feines precàries, alguns com a autònoms, enriquits per la construcció i arruinats per la crisi, cabrejats amb un sistema que els ha donat l’esquena des que hi van entrar.
Mai havien estat polititzats i ara tampoc ho estan, senzillament senten perillar la seva superioritat nacional, que fins ara ningú havia posat en dubte. Són gent a qui la ràbia, la por o l’odi faran sortir a votar el 21D però que tornaran a postrar al sofà el dia 22, sense ganes, convicció o voluntat per mobilitzar-se.
Els he vist com a pares del club d’hoquei o de l’esplai, portant la canalla sense implicar-se, anant i tornant de casa, desentenent-se de les reunions o de les activitats conjuntes, o directament, no apuntant els fills a cap activitat per no haver-s’hi de comprometre. No ho critico, ho constato.
Amb això vull dir que aquest vot taronja té validesa electoral, i ens sorprendrà el volum existent d’aquest perfil entre la nostra societat, a la que possiblement no s’ha tingut en compte perquè efectivament, no l’hem trobat al carrer, ni a les AMPAs, ni als caus, ni als castellers o les colles de diables, i al mateix temps, també vull dir que aquest vot no té un recolzament social sòlid perquè no es mobilitza, tret de quatre ultres, a qui la impunitat permet campar lliurement per espantar amb la seva violència, però que no deixen de ser residuals, diguem-ho tot.
Si a molts d’aquests votants els expliquessin el programa liberal de Ciudadanos mai se’ls acudiria votar-los, el problema és que ells no ens voldran escoltar i nosaltres no sabem arribar a aquest perfil d’electors.
Davant d’aquesta realitat, dues lliçons:
PD: M’agradaria afegir una cosa; l’IBEX35, els finançadors de Ciudadanos, no són anticatalans, entre ells s’hi compten grans famílies catalanes implantades en els consells d’administració de les grans empreses i la banca. Ells són grans capitalistes i com a tal, necessiten d’un partit que els defensi sense que es noti. Ara que el PP els surt massa car (en suborns) i la joventut desmobilitzada no aposta pel blau, es fan servir de l’anticatalanisme taronja per aconseguir els vots que necessiten per mantenir el seu status quo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!