Parlàvem de la proposta Comuna de buscar aliances a Espanya per aconseguir… alguna cosa, no queda massa clara quina. Però fem un esforç, fem un exercici de racionalisme i plantegem les possibilitats:
Podemos, que no són els Comuns, ni viceversa, (alerta amb l’amalgama de sensibilitats que aglutinen unes i altres sigles a Espanya i Catalunya), no arriben al 25% de l’electorat però ens volen fer creure que amb una votació massiva d’aquesta formació a Catalunya (únic lloc on tenen una força factible) podrien fer palanca i canviar Espanya per tal de forjar-hi aliances (insisteixo que no sé exactament amb quin objectiu; reformar la Constitució, incloure l’autodeterminació dins el seu articulat, la 3a República espanyola o la independència de Catalunya).
Sí, ho sé, era la mateixa estratègia del PSOE de Zapatero i va acabar com el rosari de l’aurora. Ara però, hi afegeixen aquest concepte d’aliances per tal d’ampliar les possibilitats d’èxit de la majoria catalana que serà sempre minoria dins l’estat espanyol.
Doncs bé, al tombant del 2018, amb qui ens proposen aliar-nos els Comuns a mig termini, assumint que a curt plaç (una o dues legislatures) és impossible?
Seria bo recordar que fa menys de dos anys, l’ego de Pablo Iglesias ja va desestimar una aliança amb el PSOE perquè les enquestes li auguraven un repunt en intenció de vot que es va convertir en un set en tota regla a les vestidures de la formació lila, per molt que no li hagi costat el càrrec al seu líder.
Ens diuen que la independència és impossible i que és millor buscar aliances a Espanya… i jo dic que a casa nostra, els impossibles els fem al moment, però que pels miracles tardem una mica més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!