A molts els va caure una gerra d’aigua freda quan ERC i la CUP van trencar la voluntat convergent d’una llista única; la República contra el 155. Acusacions, tuits, recels, articles d’opinió, tertulians… per fer la pataleta i donar munició a Espanya. Foc d’encenalls que un dia d’aquests se’ns escaparà de les mans.
Una llista única és una opció refrendària, plebiscitària, a SÍ o NO, però no pas per unes eleccions, ni tan sols per les que ratificaran la República. Davant la força d’un bloc majoritari de màxims es perden tots els matisos de mínims. Quanta gent d’ERC va votar la CUP per no haver de votar Mas? Quants podrien votar Unió (PSC+Espadaler) o abstenir-se per no votar un cupaire?
Una llista única serveix pels convençuts, pels que votaran sí o sí, sigui com sigui i es digui com es digui qui es presenta mentre ho faci amb l’objectiu marcat. Si volem mostrar amb orgull el nostre vot i ratificar el nostre sentiment de pertinença, i guanyar les eleccions doblant els vots del segon partit, va bé, però si el que es vol és guanyar la República, hem de fer un pas més endavant i acabar amb la dualitat entre l’estat propi o la submissió a Espanya, perquè encara que no ens ho sembli, efectivament, a molta gent la bandera tan se li en fot però el que vol és tenir les necessitats bàsiques cobertes, l’educació, la sanitat, les pensions, la feina… Aquest espai electoral ara només l’ocupen els Comuns, i és obvi i evident, que no tenen les respostes adequades per totes les preguntes.
Aquestes solucions que demanda la ciutadania no es fan amb patriotisme ni nacionalisme sinó amb propostes concretes, amb plans d’actuació, amb polítiques pràctiques, amb directives econòmiques, amb debat, amb idees, amb enginy, amb generositat i amb fermesa. Menys consignes i més mesures concretes que canviïn el dia a dia de la gent.
Per parlar de tot això, és un error focalitzar el programa polític en la figura d’un president a l’exili per tal que torni, un govern a la presó que es vol restituir i uns activistes presos per les seves idees polítiques que es volen alliberar.
Aquests objectius legítims, necessaris i imprescindibles són accessoris a les polítiques de la República. Ens importa (i ens ha d’importar) què es farà des del govern per millorar la vida de la gent, i en això, des del liberalisme del PdCAT fins al socialisme de la CUP, passant per la socialdemocràcia d’ERC plantegen propostes sobre les que podem treballar, debatre i decidir.
Ja no volem ser independents, ho som, ja som República, i quan abans en siguem conscients i actuem com a tal, abans serà una realitat plena i efectiva.
PD: Algú ha vist que el PPSOECs es plantegi concórrer junts a les eleccions per bé que el seu únic programa és lluitar contra la República?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!