22 d'octubre de 2017
0 comentaris

Barcelona 1938 – 2017

Després de la Primera Guerra Mundial, que sembrà els camps de batalla de desenes de milers de morts com a conseqüència de la perfecció de les màquines de matar, la Guerra Civil espanyola va ser un laboratori del que seria la Segona Guerra Mundial, ampliant l’abast de la guerra fins a les ciutats i poblacions més allunyades del front, les rereguardes enemigues, on darrere l’eufemisme d’objectius militars, econòmics, industrials o de comunicacions, s’hi amagava l’estratègia d’estendre els danys colaterals sobre la població civil, atemorint-la i afeblint la moral de resistència.

El bàndol franquista comptà amb l’ajut inestimable de les aviacions italiana i alemanya, en plena carrera armamentística pel conflicte internacional que ja es fraguava a les cancelleries europees, i molt superior a la bel·ligerant però rudimentària aviació republicana. El cel era seu i el terror va ser nostre.

Lleida (novembre de 1937), Granollers (maig de 1938) i especialment Barcelona (març de 1938) van ser alguns dels escenaris més delmats per aquesta estratègia sense escrúpols contra la gent, que no distingia bàndols; les bombes no pregunten la filiació de les víctimes!

 

Així ens caurà a sobre l’article 155, amb la intenció d’atemorir-nos, maltractar-nos, afeblir-nos la moral, prendre’ns el que som i negar-nos el que volem ser.

Avís a navegants; el temporaI caurà sobre els independentistes però també sobre els que no ho sou. Algunes decisions que permetrien tirar endavant projectes personals i col·lectius, partides pressupostàries necessàries, decisions transcendentals, tràmits, permisos, llicències, estudis, licitacions, infraestructures, inversions, serveis… dependran d’una decisió a Madrid, que es prendrà o deixarà de prendre’s sense comptar amb la opinió i/o la urgència de qui en depengui a Catalunya.

Davant d’això, només hi podem oposar la mateixa resistència que fins ara, la mobilització, la solidaritat, la confiança, la serenor, el pacifisme, la determinació, la voluntat popular, la democràcia… i aguantar estoicament el bombardeig dia sí i dia també d’amenaces i mentides, d’insults i prejudicis, d’ofenses i denúncies.

Res podran contra un poble unit, alegre i combatiu. Després d’ignorar-nos i riure’s de nosaltres, ens ataquen, ja som a l’estadi previ a la victòria, cap fred i cor calent!

Donem uns dies encara de marge perquè l’estratègia del Govern i els nostres representants polítics es consolidi en tots els fronts on estem lliurant aquesta guerra i aviat podrem brindar pel naixement de la República! Som-hi! Ànims!

 

PD: L’any 1940, en iniciar-se la batalla d’Anglaterra, quan Hitler amenaçava en sotmetre la Gran Bretanya a un setge per terra, mar i aire, Winston Churchill, en un discurs a la cambra dels Comuns va dir: “No subestimo en absolut la dura experiència que tenim per davant, però crec que els nostres compatriotes seran capaços de fer-li front, com van fer els valerosos ciutadans de Barcelona, que es van mantenir en peu i van continuar ferms i endavant malgrat l’adversitat. (…) Molt dependrà d’això”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!