Els sahrauís no són independentistes

Les paraules que fem servir són importants, i quan defineixen un col·lectiu, passen a ser transcendentals per la percepció que se’n té o que transmeten.

La Vanguardia, no sé si per desconeixement, o amb intenció tendenciosa, ha qualificat els refugiats sahrauís i el Frente Polisario que els representa, de “independentistes”. Suposo que la paraula ja està integrada en el seu corrector predictor d’escriptura i els hi surt cada vegada que senten a parlar d’un poble que promou un referèndum d’autodeterminació.

Els sahrauís no es volen independitzar del Marroc, com si en formessin part des de fa 3.000 anys i avui se’ls hagués acudit de demanar-ho aprofitant l’onada. Els sahrauís volen recuperar la seva sobirania, arrabassada per mitjà de la “Marxa verda” i la guerra posterior, que va sotmetre la població autòctona, i en va fer fugir desenes de milers als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria), en ple desert del Sàhara, on porten més de 40 anys.

El referèndum reclamat no és una petició sahrauí sinó una proposta de l’ONU l’any 1991 per aturar la guerra oberta que hi havia. Així estan, esperant-lo, des de fa més de 25 anys. I així seguiran, 25 anys més, o els que calgui, perquè ningú vol posar nerviós el Marroc.

El país magrebí és un gendarme eficient de la frontera sud de la UE, com ho és Turquia a l’altre extrem de Mediterrani (no pregunteu els mitjans que fan sevir per ser-ho), a més a més, la pesca sahrauí surt molt bé de preu als pesquers europeus i les mines de fosfats del Sàhara Occidental són molt lucratives per haver de renegociar-ne ara les condicions amb nous governants. Per si no fos prou, les excolònies franceses i els tentacles de la seva “commonwealth” particular s’estenen des d’Algèria al Senegal, per tot el nord-oest d’Àfrica, amb el viver de recursos que això representa.

Evidentment, ningú es vol enemistar amb el Marroc. Per això és millor plantejar els sahrauís com una colla d’independentistes que generen tensió contra l’ordre establert de la unitat sagrada del regne alauita enlloc d’un poble oprimit, vexat i maltractat a casa seva, i parcialment expulsat al cor del desert.

No simpatitzo especialment amb el Frente Polisario com a instrument polític i de govern des que vaig treballar dos anys com a cooperant als campaments de refugiats, però el poble sahrauí, la veritable víctima del conflicte, no es mereix aquest tracte.

Diguem les coses pel seu nom: els sahrauís no són independentistes, són els legítims ciutadans del Sàhara Occidental, usurpat pel Marroc, amb la connivència d’Espanya.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*