Som un diamant de moltes cares, infinites m’atreviria a dir, perquè no solament són diferents, sinó que canvien amb el temps, maduren, es moderen, es radicalitzen, es matisen, s’intensifiquen…
Els dies i setmanes després de la mort del Pere, persones de tota mena, amics seus o fins i tot, simples coneguts amb qui havia coincidit en una ocasió o una altra, se m’acostaven per dir què recordaven d’ell, què els havia explicat, què havien après, què havien compartit, on havien anat, què havien fet plegats, quin cim, quina festa, quin sopar, quina conversa…
A dia d’avui, amb menys freqüència però amb la mateixa intensitat, sempre hi ha algú o altre que parla del Pere i me’n fa descobrir coses que potser li desconeixia; aficions rares, anècdotes gracioses, amors clandestins, bogeries proscrites, viatges extraordinaris, vetllades inoblidables…
La darrera vegada va ser algú que me’n va dir: “El teu germà era un referent, amb la proximitat d’un amic com qualsevol altre, l’admirava per la seva tenacitat i perseverança”.
Tenacitat i perseverança, “agárrate”, que no són qualsevol cosa… jo diria que simplement era un tossut i un cabezón. Però està bé saber que aquella tossuderia que jo li veia, per altres era un exemple a seguir en la recerca i caça d’un somni. Una cara del diamant, una marca en la vida d’algú, una petjada inesborrable, un record que potser a aquest algú li servirà en un moment de dubte o de feblesa per no rendir-se.
Molts dels que se’n van amb 90 anys sembla que no hagin trobat el moment ni la ocasió de marcar la vida dels altres per fer-les una mica més viscudes. Celebro que el meu germà amb 38, tingués temps de poder ser un referent que perdurarà en el cor d’algú, més enllà i més lluny del que mai hauria pensat.
Aquest febrer, algú més ha emprès el vol. Jo només en vaig veure la cara de professora i el meu moment rebel no em va deixar congeniar-hi, però per l’estela que ha deixat al darrere, moltes cares del seu diamant irradiaven llum allà on anava.
Per les gloses i versos que vas cantar
Per les gloses i versos que inspiraràs,
Per les gloses i versos que t’han plorat per acomiadar-te,
Per les gloses i versos que es faran per recordar-te.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!