28 de gener de 2016
0 comentaris

33. Si la mort no ens concedeix cap treva…

DONEM GUERRA A LA VIDA.

Una altra mort propera. Sobtada. Dolorosa. Sentida. I es repeteixen els gestos, les paraules, la incomprensió. Aquell edifici estrany acull persones conegudes, la xarxa del poble, que segueix sent xarxa encara que s’esquinci un fil de la trama. Tot m’és tan terriblement familiar!

Comença l’any com va acabar. Amb un adéu que deixa un buit irremplaçable. La dalla torna a segar arran de terra, aquest cop, en un terreny inesperat, de nit, amb traïdoria, abans d’hora. Sempre sentim que ho fa abans de l’hora adequada. I quina hora és aquesta?

Ofegats al mar que ens envolta i dalt les muntanyes, en totes les guerres que no surten per televisió, en hospitals i en pobles oblidats, en llits i carreteres, a la porta de casa i a l’altre costat de planeta. Arreu. La mort no s’atura, no concedeix cap treva als vius i es cobra el preu acordat en néixer. Una vida cada vegada. La de cadascú. La de tots, ningú se n’escaparà.

I mentrestant?

Quantes treves hem concedit nosaltres a la VIDA? Quants parèntesis? Quantes vegades li hem dit, “Ara no, després”, “Aquest viatge el faré quan tingui temps”, “Quan tingui els diners vull…”, “Quan conegui la persona”, “Quan s’acabi aquest curs”, “Quan comenci l’any”, “Dilluns començaré”…

Si la mort no concedeix cap treva, DONEM GUERRA A LA VIDA; exprimim-la, assaborim-la, gaudim-ne, compartim-la, treballem-la, lluitem-la, estimem-la, cuidem-la, donem-la… VIVIM-LA… perquè la certesa de la mort no ens oferirà cap pròrroga, i tot el que teníem per dir, quedarà sense dir-se, tot el que teníem per fer, no ho farà ningú, i tot el que teníem per viure, s’ho endurà la dalla sense compassió ni misericòrdia.

Aquesta és la darrera lliçó que ens donen els que han marxat abans d’hora:

Que la GUERRA DE LA VIDA ens deixi exhaustos, amb les batalles de cada dia, amb les seves victòries i derrotes, però sempre combatius, sempre VIUS! I que al llindar de l’adéu, no tinguem recança d’haver viscut adormits, veient passar els dies i prou.

 

PD: A reveure Montse! Bon viatge!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!