29 de setembre de 2015
0 comentaris

Reflexions postelectorals (I) – Internacional

Han passat dos dies i la propaganda amb clau interna pretén consolidar la victòria a banda i banda de la Franja de Ponent.

A Espanya, el periodisme va dimitir fa temps en relació a Catalunya. En parlarem en un altre moment.

A Catalunya, perillosament, ens hem abandonat al triomfalisme, a les matemàtiques pures, a les ciències exactes, alerta! També en parlarem més endavant.

Avui voldria parlar de la repercussió internacional de les eleccions catalanes; a la premsa, a les cancelleries europees i al conjunt dels països occidentals i les seves poblacions.

Com diu Martí i Pol:

I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra

Un sèrie de consideracions a tenir en compte:

1-Espanya cau bé al món. La siesta, la sangria, la fiesta, el sol, les platges… Als estrangers els costa entendre que no volguem formar part d’aquesta comunitat tan jovial i alegre. És així. Feu un tomb pels Erasmus europeus, que us ho explicaran.

2-Els col·lectius independentistes europeus s’han vinculat majoritàriament a l’extrema dreta (Lega Nord) o la violència (Euskadi, Ulster, Còrsega…). Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix, i aquests precedents no ens ajuden a consolidar una opinió positiva.

3-La democràcia és un sentiment difús. L’enyorem quan no el tenim, ara bé, difícilment ens mourem (de debò) perquè el tinguin els altres. L’antiga Iugoslàvia i la riba sud del Mediterrani en són mostres clares. No presuposem que la ciutadania europea es mourà prou per empènyer els seus països a reconèixer la nostra situació.

4-Alemanya sap que Catalunya és el motor d’Espanya, i que sense aquesta, difícilment es cobraran els crèdits otorgats a l’estat espanyol. Els interessa un estat sòlid al sud d’Europa? Sí, a la llarga potser sí. Però ara, ara els interessa cobrar els deutes.

5-Gran Bretanya no vol donar ales a Escòcia i la seva premsa (Financial Times). En cap cas. No calen contrapartides perquè estigui al bàndol del govern espanyol.

6-França no vol inestabilitat a la seva frontera. Encara li tocaria acollir refugiats! O menys encara, donar ales als nordcatalans o els occitans. També té molts deutes a cobrar.

7-Itàlia està enamorada d’Espanya, comproveu-ho parlant amb els italians que ens visiten, i el seu referent independentista és la Lega Nord, obertament feixista i supremacista, que branda el discurs de l’expoli econòmic com a principal argument. No ens ajuda com a mirall.

8-La guerra de Síria i el polvorí de l’Orient Mitjà, els refugiats, el terrorisme internacional, la cursa nuclear iraní, les repúbliques socialistes sudamericanes, la Xina imprevisible… els poders fàctics del món, EEUU i Rússia, tenen altres assumptes més importants.

9-La premsa internacional en parla? Sí. Molt? No tant. Cal buscar-ho dins les seves webs, dins els seus diaris, en les notes intermitges dels telenotícies. No som la conversa de cafè del món sencer.

 

Repeteixo:

I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra

 

A l’independentisme li toca treballar, treballar i treballar… en silenci! El nostre èxit ja parlarà per nosaltres, arribat el moment!

Bona feina feta al Diplocat! La feinada us arriba ara!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!