Aquest final de mes he gaudit de tres dies de vacances, una escapada, un parèntesi. Carretera i manta amb un amic vingut de Londres. Destí Tavascan, la presa de Montalto, i les muntanyes que volten el pic de Certascan.
Us ha passat mai que repetiu alguna cosa; una visita, un cim, una festa, un cap de setmana, un lloc, un sopar… amb algú altre i sentiu que en tornar-ho a viure tot és igual i al mateix temps tot és diferent?
Quan la persona que ens hi acompanyava era una antiga parella, probablement els nous records acumulats seran millors, i quan la persona era un amic/ga, possiblement, els records vells es difuminin i fins i tot potser s’oblidin, no sempre queden grabats a foc…
Ara bé, quan la persona amb qui teníem aquells records resulta que ha marxat per no tornar… per molt que ara repetim el gest, el fet, el lloc… amb una nova parella o un bon amic/ga… mai es podrà esborrar el que s’ha viscut amb aquell/a que ja no hi és.
Allà on et cau la mirada, sobre el relleu que hi veus avui, s’hi superposa el que hi vas viure anteriorment. Et sap greu sentir que l’experiència és incompleta, perquè qui t’acompanya ara, amb tota seguretat, ompliria a vessar la nova vivència si no fos perquè l’absència de l’altra persona és un buit que no es deixa omplir.
El llac de Naorte és preciós en qualsevol època de l’any. Ara a l’estiu, el volten prats i boscos verds, ufanosos, com un mantell. A l’hivern, queda colgat de neu i no saps on comença l’aigua i on s’acaba el prat, tot és una superfície blanca impoluta.
Pujant a Certascan hem repetit un bon tros de la ruta que vam fer amb el Pere camí del Pic de Guerossos l’hivern de fa uns anys. Ell obria traça i jo, feina tenia a seguir-lo. Sobre això, cap novetat.
A l’horitzó, el blanc d’aleshores ara s’ha convertit en verd. Hem canviat els esquís per les bótes.
La ruta és la mateixa, i la bellesa de Naorte i el Pallars al nostre voltant és la mateixa malgrat que l’estació hagi canviat, i en el fons tot sigui diferent.
I com aquests passos, tots els que vindran. Els llocs, les festes, els actes, les persones… totes tindran un gust diferent. Si ens paréssim a degustar-lo, potser seria fins i tot millor que el que recordem… però el fet de que no puguem tornar-lo a tastar fa que se’ns hagi grabat per sempre i TOT el que pugui ser igual com quan ell era aquí, sigui diferent al mateix temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!