Ens calen més #nousrepublicans i els haurem de convèncer d’una altra manera L’independentisme sempre ha estat una corrent de fons dins el mar del catalanisme, sovint caracteritzada per l’idealisme i a vegades atiada per un nacionalisme excloent i mal entès. Convergència feia servir el seu espantall per convertir-se en el gos del pagès de Madrid,
Els resultats electorals per partits són només una part de tot el que cal aprendre d’unes eleccions com aquestes, imposades, parcials, injustes i en estat de setge. Hi ha coses que no es veuen en gràfics però que he constatat a peu de carrer i m’agradaria compartir: 1. La població partidària de la República és
Tot just avui fa una setmana de la victòria independentista a les eleccions del 21D, imposades pel Gobierno español i en un estat de setge permanent. Havent paït els resultats, els copiosos àpats de Nadal, i les ocurrències diverses, pròpies de la ressaca dels comicis, escric una sèrie de reflexions personals abans que se me’n
Molts països tenen monuments a la figura del soldat desconegut, persones que han lluitat i mort en nom del seu país, oferint de manera anònima el sacrifici d’allò més preuat que tenia per un benefici col·lectiu, amb el convenciment que de la nit i el fred dels seus esforços, estava sembrant un demà millor pels
El 21D no votem per l’alliberament dels presos ni pel retorn del govern a l’exili. Això va en el programa però això no s’aconseguirà amb vots. El 21D el nostre vot, l’objectiu de la nostra victòria, és ratificar la República, l’inici del procés constituent de la República Catalana com a estat independent del Regne monàrquic
Crec fermament que les persones imputades o perseguides per la justícia espanyola no haurien de figurar a les llistes electorals, i això també inclou els exiliats, entre els quals es troba el president Puigdemont. Entenent la seva legitimitat com la d’un president català expulsat pel Gobierno espanyol, tal com ho fou Companys en el seu
En els somnis humits d’Aznar, així com en els d’Alfonso Guerra o Aleix Vidal Quadras, Inés Arrimadas podria guanyar les eleccions a Catalunya, el bloc del 155 + Comuns podrien arribar al 50% de l’electorat i la taronja podria reclamar que governés la llista més votada. Per molts catalans, independentistes o no, aquesta imatge se’ls
Pablo Iglesias acusa l’independentisme d’haver despertat el feixisme. Valgui per aquesta vegada i prou, estic d’acord amb el tuit punyent de Rufián; “Al feixisme no se l’adorm, se’l combat.” Efectivament hem despertat un espanyolisme profund, irascible i inherent fins i tot dins de l’esquerra més naïf i més internacionalista, “coses que fan els catalans” que
Parlàvem de la proposta Comuna de buscar aliances a Espanya per aconseguir… alguna cosa, no queda massa clara quina. Però fem un esforç, fem un exercici de racionalisme i plantegem les possibilitats: Podemos, que no són els Comuns, ni viceversa, (alerta amb l’amalgama de sensibilitats que aglutinen unes i altres sigles a Espanya i Catalunya),
Els indecisos sempre tenen mala fama perquè no són ni això ni allò, no van ni vénen, no pugen ni baixen… i en un món tan canviant com el nostre, on la seguretat és un valor a l’alça, d’alta demanda, la indefinició ens costa de pair i el veiem com una amenaça impredictible. Qui no
Un dels objectius principals de l’estratègia espanyola és dispersar el vot d’esquerres cap a Catalunya en Comú i cap a l’abstenció. La maquinària mediàtica submisa (el Periódico i la Vanguardia) i també l’entusiasta (el País, la Razón, el Mundo…) s’hi ha posat des de primera hora, amb la virulència característica de qui té carta
Un 155 suau, potenciar els Comuns i promoure l’abstenció el 21D L’estat espanyol es juga molt més que la unitat en la crisi catalana, s’hi juga, directament, la supervivència de les seves elits extractives, assentades sobre uns centres de poder que emanen de la victòria del 1939 i els 40 anys de franquisme que els
Després de la Primera Guerra Mundial, que sembrà els camps de batalla de desenes de milers de morts com a conseqüència de la perfecció de les màquines de matar, la Guerra Civil espanyola va ser un laboratori del que seria la Segona Guerra Mundial, ampliant l’abast de la guerra fins a les ciutats i poblacions
Antigament, quan els exèrcits combatien cos a cos en un camp de batalla, hi havia un soldat, que duia un penó, un estendard, una bandera. El portador no lluitava, tenia les mans ocupades, no podia atacar ni defensar-se, la seva missió era guiar l’ofensiva, a la punta de llança, fent visible el front de batalla,
25/12/2015, no per anunciat, l’adéu es fa més fàcil Bon dia a tots els que heu vingut avui fins aquí, per fer-nos costat, en un dia tan assenyalat a les agendes familiars de tothom, és un reconfort molt valuós poder comptar amb vosaltres. La mort d’un fill és el pitjor que pot passar a