Ara ja fa temps que vaig tornar del meu primer viatge a Nova York, però cap dia no he pogut deixar de pensar-hi per una cosa o per una altra, i també, per què no dir-ho, a causa del bombardeig massiu que rebem per part dels EUA en forma de pel·lícules, sèries de televisió -que personalment m'agraden molt-, entre moltes altres coses. Tot i que no em fixo mai gaire en els menjars dels llocs que visito, sí que hi ha dues coses de Nova York que em van cridar poderosament l'atenció: d'una banda, uns panets circulars anomenats bagels, i de l'altra, unes galetes rodones i planes recobertes -només per una banda- de xocolata blanca i negra.
Diria que la cosa que més em va impressionar de la vida quotidiana a Nova York és el que anomeno l'art de fer cua. A les nostres latituds, la gent fa cua d'una manera més o menys desendrençada, tothom té els coneguts a la part del davant de la cua, i quan es tracta de pujar a l'autobús, per exemple, tots intentem entrar els primers. Deu ser la mentalitat catòlica-mediterrània.
Fa deu dies que vaig venir-ne i només tinc una cosa al cap: tornar-hi. Què té de màgic aquesta ciutat que m'hagi atret tan poderosament? Jo, que sempre he estat una ferma defensora d'Europa i de les seves ciutats, de la història, de l'art, de les coses antigues, i ara, de sobte, Nova York m'ha canviat tots els esquemes. Al llarg de diversos apunts en aquest blog miraré d'anar desgranant i esbrinant jo mateixa el perquè d'aquest canvi, però aviso que és molt difícil d'expressar en paraules i fins i tot d'entendre, perquè a Nova York li passa una mica com a Van Gogh: que vist en fotografia sembla no-res, i al natural et transforma.
Fa deu dies que vaig venir-ne i només tinc una cosa al cap: tornar-hi. Què té de màgic aquesta ciutat que m'hagi atret tan poderosament? Jo, que sempre he estat una ferma defensora d'Europa i de les seves ciutats, de la història, de l'art, de les coses antigues, i ara, de sobte, Nova York m'ha canviat tots els esquemes. Al llarg de diversos apunts en aquest blog miraré d'anar desgranant i esbrinant jo mateixa el perquè d'aquest canvi, però aviso que és molt difícil d'expressar en paraules i fins i tot d'entendre, perquè a Nova York li passa una mica com a Van Gogh: que vist en fotografia sembla no-res, i al natural et transforma.
