.png "English"){kind=small}
|
Història  Tercer i darrer apunt sobre Bèlgica, si més no de manera directa. La història de cada país és un element fonamental per explicar-ne el present. Passa a Bèlgica i passa a Espanya. En aquest apunt, que podria derivar cap a la política, m'interessa explicar la gènesi de cadascun d'aquests Estats, per fer veure les raons per les quals Bèlgica pot ser, i de fet és, un estat federal, i Espanya no pot ser-ho (no ho ha estat ni ho serà mai). La setmana passada vaig parlar de la història de l'organització territorial dels països de parla catalana fins al Decret de Nova Planta. De fet, caldria parlar en plural, dels decrets de Nova Planta, perquè se'n va fer un per a cada Estat de la Confederació catalanoaragonesa. El 1707 es van decretar als Regnes de València i d'Aragó, el 1715 a Mallorca i les Pitiüses, i el 1716, al Principat de Catalunya. Abans-d'ahir a la tertúlia de can Cuní, el catedràtic de dret Joan Queralt, amb qui sempre discrepo, va dir un parell de coses que em van agradar i em van fer reflexionar. L'una, que es va posicionar radicalment en contra, no només del burca i del niqab, sinó també del hijab, atès que, encara que sigui menys agressiu, té el mateix significat: el de la submissió de la dona a l'home. L'altra, sobre la qual escriuré dos apunts, que la idea que tenim avui dia dels Estats encara és l'hereva de la francesa, és a dir: l'Estat-nació.  Aquest apunt pertany a ahir, però com que no vaig tenir temps d'escriure'l, ho faig avui, perquè no volia passar la setmana sense deixar empremta de l'estada que he fet a Perpinyà aquests dies de setmana santa. El títol de l'apunt fa referència a un fet concret de la història d'aquesta ciutat, concretament a la declaració que en va fer el rei Joan II el 1475 arran de la voluntat aferrissada de Perpinyà de romandre catalana, enfront dels francesos.  Els Trossos d'avui de Vicenç Villatoro m'han fet pensar en dues coses a les quals fa temps que dono voltes. Primera. Sobre l'anul·lació del judici a Companys, no caldria demanar l'anul·lació de tots els judicis fets durant el franquisme? Segona. La llei de memòria històrica hauria de permetre investigar les atrocitats comeses per ambdós bàndols, perquè altrament és falsejar la història. Crec que cal fer una separació clara i nítida entre els morts produïts durant la guerra i els de després de la guerra. Això sí: tenint sempre present qui va iniciar el conflicte bèl·lic.  De tant en tant és bo recordar què commemorem exactament l’11 de setembre. M’imagino que tots els qui llegiu aquest bloc ho sabeu, però a mi m’agradaria parlar de les institucions que van sobreviure durant dos segles –amb prou dignitat– en un marc polític i governatiu que els era aliè i hostil, des de Ferran el Catòlic fins a Felip V. Estic parlant dels anomenats ‘Tres Comuns’, és a dir: les Corts, la Diputació del General i el Consell de Cent.  Malgrat que molts
catalans no en siguin conscients, per dèficit educatiu o per
ignorància volguda, les nostres institucions són de les més
antigues d'Europa.  La gent de Reagrupament enguany volen celebrar el seu primer Onze de Setembre fent un homenatge al general Josep Moragues i Mas, màrtir (aquest de debò) de la Guerra de Successió. Em sembla una opció molt encertada per dos motius: perquè està bé reivindicar altres referents que no siguin els de sempre, i perquè Moragues fou executat vilment per haver estat un patriota que va defensar Catalunya fins a la mort.  El llibre d'en Joan Lluís Lluís m'ha fet pensar indefectiblement en el Tractat dels Pirineus, subscrit el 1659 entre el rei francès Lluís XIV i el rei Felip III d'Aragó (i IV de Castella), que va escapçar Catalunya en dos trossos, de manera que els comtats del Rosselló i Conflent i la meitat del de Cerdanya van passar a França. Aquests territoris són els que avui anomenem 'Catalunya Nord' i que incloem en els Països Catalans. |
Accés de l'autor
Categories
Els meus enllaçosEL MEU ALTRE BLOG
TEATRE I CINEMA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
