Pocs dies abans de Sant Jordi vaig assabentar-me mitjançant anuncis als autobusos de Barcelona que el diari Público trauria cada dia un quadern sobre Catalunya i en català, tal com deia literalment l'anunci. D'antuvi, és una notícia de la qual ens hauríem de felicitar. Ara bé, mirant aquest quadern en el conjunt del que és el diari, m'adono de seguida que d'un total de dotze pàgines que té, una tercera part és l'agenda d'espectacles, amb la qual cosa només n'hi ha vuit de "notícies de Catalunya".
Ahir vaig llegir un article esplèndid de Josep Oliva al diari Avui, amb un títol ja prou suggerent: "El català acomplexat". Subscric punt per punt tot el que diu, perquè jo ho penso cada dia, en els mateixos termes. La relació que el català viu amb el castellà no és sana; és neurastènica. Molts catalans assumeixen, com diu Josep Oliva, que la seva llengua és de segona divisió. Tots hem sentit més d'una vegada i de dues que quan algú vol imitar una persona estrangera, ho fa en castellà, com si el castellà fos l'idioma universal que tothom parla.
Ahir llegia l’article setmanal de Joan Solà al suplement cultural de l’Avui, titulat “Model de llengua”. Parlava, com en tantes altres ocasions ho fa, de la connexió entre llengua i política. Qualsevol llengua necessita, per sobreviure, a banda de parlants, una política potent de promoció. El català té parlants però les polítiques per promocionar-lo sempre han estat tèbies i porugues des del començament de la democràcia. Els governs catalans de qualsevol color sempre s’han sentit acomplexats davant la llengua forta a l’hora de dur a terme una política d’expansió i consolidació de la llengua pròpia del país.
He decidit redissenyar
aquest bloc pel que fa als continguts. Pel que fa al grafisme, ni en
sé prou d'HTML ni tinc temps per entretenir-m'hi gaire, però també
m'agradaria fer-hi alguns canvis. Espero que vindran en una segona
fase. La síndrome de Stendhal
té tres mesos i mig de vida i, tot i que el vaig encetar amb el
propòsit d'escriure-hi un apunt diari, la manca de temps m'ho ha
impedit sempre, i el bloc ha acabat convertint-se en un poti-poti
d'apunts molt variats -massa- escrits quan trobava el temps i la
inspiració per fer-ho. He decidit posar punt i final en aquest petit
desgavell i organitzar el bloc en temes per dies. Això em permetrà
a mi ser més organitzada i alhora tenir el bloc més estructurat.
Aquesta organització es traduirà en un apunt diari, cada dia de la
setmana sobre un tema diferent, però sempre el mateix per a dilluns,
dimarts, etc. Així, dilluns parlaré de teatre o cinema, dimarts
d'història, dimecres de música, dijous de filosofia, divendres de
llengua, dissabte de literatura, i diumenge de política. Creuo els
dits per trobar el temps d'escriure cada dia. Així doncs, avui,
divendres, escric sobre llengua, tal com m'he proposat.
En aquest apunt continuaré parlant de llengua perquè en l'anterior em van quedar algunes coses al pap. Començaré explicant una anècdota que vaig viure en pròpia pell a la ciutat de Bergen.
Ahir vaig tornar del viatge que he fet a Noruega. Ha estat un viatge diferent de tots els que havia fet fins ara, que es caracteritzaven per veure capitals a peu o amb transport públic, és a dir, al meu aire i trepitjant-les bé fins a fer-me'n una breu pinzellada global. Aquest viatge ha estat del tot diferent: tres dies a Bergen i després he agafat un vaixell que m'ha dut per la costa noruega, curulla d'illes i de fiords, fins arribar a Kirkenes, el darrer poble, que ja fa frontera amb Rússia.
La columna d'avui a l'Avui d'Albert Pla Nualart "Català a la terrasseta" és sensacional. De fet, de sensacional n'és sempre, però avui té un punt de genialitat perquè rebla el clau de com vivim el català i fa pensar molt més enllà dels temes de simple correcció lingüística.
Ahir vaig anar a veure la pel·lícula 'Up', que havia sentit recomanada per molta gent. En principi tinc força reticència al cinema d'animació, i he de reconèixer que va ser el parer altament favorable d'en Manuel Cuyàs allò que em va fer decidir d'anar-la a veure.
Avui he descobert (un pèl tard, després he vist que va començar el dia 1) que aquest mes d'agost, el filòleg Albert Pla Nualart farà una columna gairebé diària a l'Avui, titulada "Català a la terrasseta". M'agrada tant tot el que escriu que així que he pogut he començat a cercar llibres seus en catàlegs de biblioteques. I quina sorpresa m'he endut de veure que no en té cap de publicat (!). Si us plau, si aquesta apreciació és errònia, que algú m'ho faci saber i li n'estaré molt agraïda.
