La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Pierre Hantaï interpreta les Variacions Goldberg

Dins el cicle Jordi Savall – El so original de l’Auditori hem tingut el plaer de sentir Pierre Hantaï, clavecinista que havia de venir l’any passat, però que al final no va venir. Fou un concert amb un programa centrat en les Variacions Goldberg, a les quals es van afegir altres peces de Bach i una suite de Händel. La Sala Oriol Martorell era plena a vessar per sentir un clavecinista de luxe, un digníssim successor del desaparegut Gustav Leonhardt.

El concert va començar amb la Suite en mi menor, HWV 429 de Händel i des de la primera nota ja vam apreciar la qualitat interpretativa i la tècnica d’Hantaï, que va tocar el clavecí sense rigideses, amb una articulació magnífica de cadascuna de les notes que ens va fer sentir tota la riquesa de les obres, tant de Händel com de Bach. El so que Hantaï treu del clavecí és ple i carnós, no és estrident ni rigorista i en canvi, té mal·leabilitat. Tot plegat fa que soni amb la màxima amplitud amb què pot sonar un instrument d’aquestes característiques, que no té la possibilitat de fer matisos d’intensitat sonora.

Pierre Hantaï té la virtut de tocar el clavecí amb una comoditat que es transmet a l’oïdor, és a dir, no sona com una rèmora d’un passat llunyà, sinó que és un so fresc i actual, amb totes les connotacions racionalistes que té intrínsecament el so del clavecí pel fet de tenir una tècnica d’execució diferent de la del piano —corda pinçada per un plectre versus corda percudida per un martellet. Dic això perquè és fàcil avorrir l’oïdor amb un so que té una tendència natural a la monotonia, i que només un gran intèrpret com Pierre Hantaï pot contrarestar.

A la segona part va venir el plat fort del concert: les eternes Variacions Goldberg, BWV 988 del compositor d’Eisenach, que Hantaï va tocar amb energia, elegància i delicadesa, donant el caràcter específic a cada variació. Va fer una veritable creació de l’obra de Bach, escoltar-les va ser com fer un viatge al voltant d’una idea en tots els seus vessants. Hantaï és un intèrpret que sempre fa molt atractiva la seva manera de tocar el clavecí, fa sonar-ne tots els matisos possibles i toca amb una gran claredat expositiva. Les trenta variacions van sonar totes de manera diferent, amb segell propi, fins que al final es reprèn l’ària inicial. En la interpretació d’Hantaï, el da capo de l’ària va ser una mena de baixada del clímax, de calma després de la tempesta, que vam escoltar amb certa melangia perquè significava que el concert estava a punt d’acabar-se.

Així doncs, Pierre Hantaï, digne successor de Leonhardt, s’afegeix a la nòmina de clavecinistes excelsos que fan brillar l’instrument amb llum pròpia. Nòmina on figuren intèrprets com Christophe Rousset, Kenneth Gilbert o Bob van Asperen. Felicitem-nos d’aquest gaudi de la música antiga amb el seu instrument original. Les Variacions Goldberg tocades amb piano són una obra completament diferent.

Programa del concert: HändelSuite en mi menor, HWV 429; Bach, Wer nur den lieben Gott lässt walten, BWV 691; Suite anglesa núm. 2 en la menor, op. 807; Variacions Goldberg, BWV 988
Intèrpret: Pierre Hantaï, clavecí
Espai: l’Auditori (Sala Oriol Martorell)
Data: 27 de febrer

Valoració: 5/5

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.