Després de la tragèdia de Lampedusa, ja fa gairebé dos anys, Erri de Luca va escriure la Preghiera laica, que m’he atrevit a traduir.
Pregària laica
Mar nostre, que no estàs en el cel,
i abraces els límits de l’illa i del món
sigui beneïda la teva sal,
sigui beneïda la teva conca.
Acull les plenes embarcacions
sense camí damunt de les onades,
els pescadors que surten en la nit,
les seves xarxes rera els teus peixos
que tornen al matí
amb la pesca dels nàufrags que han viscut.
Mar nostre, que no estàs en el cel,
al trenc de l’alba ets color de blat,
quan cau la nit raïm de la verema
que hem sembrat de cossos ofegats
més que en cap altra edat de les tempestes.
Mar nostre, que no estàs en el cel,
tu ets més just que no la terra ferma.
Si aixeques les onades com muralles
després les tornes allà on eren.
Custodia les vides, les visites caigudes
com fulles sobre el passeig.
Fes de tardor per a ells,
de carícia, abraçada, petó al front
de mare i pare en el moment d’anar-se’n.
Preghiera laica
Mare nostro, che non sei nei cieli,
e abbracci i confini dell’isola e del mondo
sia benedetto il tuo sale,
sia benedetto il tuo fondale.
Accogli le gremite imbarcazioni
senza una strada sopra le tue onde,
i pescatori usciti nella notte,
le loro reti tra le tue creature
che tornano al mattino
con la pesca dei naufraghi salvati.
Mare nostro, che non sei nei cieli,
all’alba sei colore del frumento,
al tramonto dell’uva di vendemmia
che abbiamo seminato di annegati
più di qualunque età delle tempeste.
Mare nostro, che non sei nei cieli,
tu sei più giusto della terra ferma
pure quando sollevi onde a muraglia
poi le abbassi a tappeto.
Custodisci le vite, le visite cadute
come foglie sul viale,
fai da autunno per loro
da carezza, da abbraccio, bacio in fronte
di madre e padre prima di partire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!