Arran de l'últim que vaig escriure abans d'este break tan llarg (Seré jo...?), un valldalbaidí que li ha usurpat el nom, sense permís supose, al difunt Kurt Cobain, va fer un comentari sobre una nova modalitat de camps de golf adaptada al nostre entorn. Com la resposta m'ha ocupat més de lo habitual he decidit contestar-li apart.

Allà va el meu punt de vista sobre el Serra-Golf:

Per cert, tinc un dubte, en el cas que legalment o il·legalment ho portares a terme, seria un club exclusiu o seria una activitat per a que disfrutara tot el món? I en el cas de ser exclusiu, quins requisits s'han de tindre?

Després de, literalment, dos setmanes de vacances en molts aspectes (inclòs el bloc) esta setmana he représ tot allò que durant tants dies havia deixat de costat. I com sempre, el primer dia va ser el pitjor. M'explique: durant les vacances vaig estar d'acampada amb els meus amics al càmping Los Carasoles, a Navalón. El càmping molt bé, tot i que va ploure (la qual cosa li va donar més "emoció" a l'acampada i, mai millor dit, va marcar un abans i un després ja que vam haver de tornar a muntar les tendes en una altra parcel·la a causa de l'aigua al cap de dos dies d'haver arribat). La resta dels temps vaig estar a Ontinyent i anant com a molt lluny a Guadasséquies (per cert que al passar per Montaverner vaig vore la senyera amb el blau que han pintat en una pedra molt gran a l'eixida del poble, direcció Albaida - si no fora pel propòsit de la pintada i pel que representa el blau, apart de pintar sobre les pedres, em semblaria fins i tot bonica). Per tant, com anava dient al principi, quan vaig tornar esta setmana a València i vaig quedar de seguida immersa en el dia a dia de la gran ciutat (cotxes, soroll, la gran quantitat de persones que van i venen pel carrer, el metro, les noticies dels diaris gratuïts a primera hora del matí, en fi, tot allò que diem cosmopolita, per a bé o per a mal...), haguera donat el que fora per tornar a estar en Los Carasoles fins i tot plovent.

Dimecres llegint el periòdic Las Provincias em vaig trobar un suplement dins del diari dedicat quasi íntegrament al golf. Les pàgines del suplement recollien informació sobre tornejos, premis i altres al País Valencià (bueno, a la Comunidad Valenciana, perquè ficar en la mateixa frase golf i País Valencià em resulta estrany). La resta del suplement parlava del canal de televisió Las Provincias TV, el qual, com alternativa al futbol, es dedica al golf en la seua secció d'esports.

Només vore la primera pàgina del suplement vaig pensar que era una manera molt subtil (o no tan subtil) de donar suport a la política de la Generalitat. O seré jo?, no serà que sempre li busque cinc pates al gat i veig coses on no hi ha? No ho crec. Perquè, quin sentit té fer un suplement de golf quan és un esport tan minoritari i tan poc popular? Entenc que facen un suplement de futbol, de basquet, de tennis, de pilota valenciana, d'esquí (ara que està tan de moda anar a esquiar). Inclús podria arribar a entendre que feren un suplement sobre vela per allò de la Copa América... Però de golf? No ho entenc. Ara que pense, no serà publicitat subliminar?

El Centre Excursionista d'Ontinyent ha organitzat este diumenge una marxa pel terme d'Alboi per a donar suport a la campanya "Per un ferrocarril Xàtiva-Alcoi viu i en condicions".

Tota la vida veient als reis fer visites oficials ací i allà, i per una vegada que venen a la comarca i al meu poble, Ontinyent, va i jo no estic. Demà, en canvi, ells estaran a València, i jo a Ontinyent. Està clar que les nostres agendes no coincidixen.

Este matí, encara mig dormint, a l'entrada del metro (a València) agarre, com tots els dies, el diari gratuït que deixen allí, i quina és la meua sorpresa quan el primer titular que mire diu: "Ontinyent, paraíso fiscal de Benazir Bhutto". I és que una no espera mai que relacionen el nom de l'ex primera ministra pakistaní amb la capital de la Vall d'Albaida, i molt menys esperes que ésta tinga comptes corrents en el Bancaja (que no Bancaixa) de la ciutat.

Si voleu saber per què el Jutjat d'Instrucció d'Ontinyent ha bloquejat els comptes que Bhutto té a la Vall podeu punxar en la notícia de El Levante o Las Provincias.

Encara que a mi el que realment m'agradaria saber és per què esta dona té quatre comptes corrents a Ontinyent. De tots els llocs del món, per què a Ontinyent?

Molt es va parlar ahir, lògicament, de la contraopa d'E.ON sobre Endesa.

Durant tot el dia es van poder escoltar les reaccions d'uns i altres sobre l'oferta de l'empresa alemanya: declaracions del govern espanyol, del govern català, de l'oposició espanyola, de la catalana, i dels portaveus de les tres empreses implicades. Els motius, segons Endesa, E.ON i, el PP, de perquè la contraopa d'E.ON és més interessant que l'opa de Gas Natural també van quedar clars: E.ON oferix més diners per acció, pagarà en efectiu, l'empresa continuarà sent espanyola (com pot ser espanyola si tot el capital és alemany?), etc. Motius que fan que la contraopa d'E.ON siga amistosa, en oposició a la de Gas Natural, que és hostil (m'encanten els adjectius per a qualificar una opa). Però això no és veritat del tot: la contraopa d'E.ON és, sobretot, amistosa perquè l'empresa és alemanya i no catalana. Per descomptat que això no es diu en veu alta, perquè queda mal dir-ho, perquè crea problemes, etc. I per això em va alegrar que en les noticies de la CNN Internacional digueren ben alt i ben clar que el partit de l'oposició espanyola tenia por de que una empresa amb sede a Madrid passara a estar controlada per una empresa amb sede a Barcelona. Em va sorprendre que ho digueren amb estes paraules i que, a més, ho feren, en meitat d'una noticia normal i corrent (no es tractava d'un reportatge o d'una anàlisis en profunditat sobre la situació).

Però no vaig tindre molt de temps de pensar en ello perquè al cap d'uns pocs minuts vaig canviar a "La Nit al Dia" (TV3) i vaig sentir unes declaracions que encara no havia sentit i que em van deixar en la boca oberta. Em referisc, com no, a les declaracions de Zaplana sobre el tema de l'opa. Per descomptat que qualsevol cosa que diu este home sempre em deixa amb la boca oberta però el que ahir va dir va ser el colmo. Ara va i diu que Montilla no deuria d'actuar com si encara estiguera en l'ajuntament de Benidorm, perdó, vull dir Cornellà, on, segons ell, feia i desfeia com volia (Montilla, no Zaplana). No recorde quines van ser les paraules exactes perquè em va impactar molt el que estava dient però per ahí anava la cosa, no? Què passa?, que se cree el ladrón que todos son de su condición? Com es nota que sap del que parla... de sobra sap ell el que es pot fer i no es pot fer en un ajuntament (o en una Generalitat). Però el que més m'indigna és que no puguem fer res davant estes paraules, que tinguem que aguantar-se i quedar-se amb la ràbia. En fi, supose que forma part de la condició humana criticar el que abans tu has fet. O d'una democràcia, que permet que esta classe de gent continue en el poder com si no havera passat res.

La Vall d'Albaida, més blanca que mai. També més fred que mai.

La foto, per cert, està feta... des del Benicadell.

L'altre dia, de manera fortuïta, va caure en les meues mans un exemplar (no molt recent, tot s'ha de dir) de la revista TC Cuadernos, una revista d'arquitectura d'àmbit valencià, dedicada en eixe número a parlar sobre vivendes socials. I quina és la meua sorpresa quan en la portada em trobe les cases adossades que hi ha a l'entrada de Guadasséquies com un dels models de vivendes socials dels que parla la revista. I per què sorpresa? doncs perquè, sense ànim d'ofendre a les persones que viuen en elles, diguem que no em deixen indiferent cada vegada que passe per allí, i no soc l'única que ho pensa (i ho diu). Simplement diré que modern, perquè són modernes, no sempre és sinònim de funcional o d'estètic. Que siguen vivendes socials, això ja és una altra cosa, de la qual no parlaré perquè primer hauria de llegir l'article per a veure perquè se les considera així, cosa que no he fet. Per cert que la revista dedica unes vint fulles al tema. I el cas és que veient les fotos vaig pensar que no estaven tan mal i fins i tot vaig trobar coses que em van agradar, i és que les cases tenen millor aspecte en les fotos que en la realitat. Què sofrit és el paper...

Per cert, Guadasséquies apareix escrit en tot moment amb una sola s i sense accent, es a dir, Guadasequies, eixos xicotets detalls...

Tot i que ja fa una setmana del Festivern d'Ontinyent m'agradaria comentar algunes coses d'ell.

Després d'haver passat tota la nit allí, sopar inclòs, he de dir que em va semblar molt bona la idea de celebrar un xicotet festival de música la nit de cap d'any. És una manera diferent de passar eixa nit ( raó per la qual els meus amics i jo vam anar, apart de comulgar amb l'esperit del festival). I si, a més, tens l'oportunitat de sentir grups que t'agraden, doncs molt millor (no era el meu cas però molta gent va anar per veure a Obrint Pas o Boikot).

Però el que més em va agradar va ser l'ambient que va haver: molta gent, molt bon rotllo (entre el públic, entre els grups...). Vaig anar simplement per fer alguna cosa diferent i aprofitar que es celebrava a Ontinyent, i vaig eixir molt contenta d'haver anat, no m'esperava que m'agradara tant...

De totes maneres, sense ànim de criticar, perquè van fer un gran esforç i, com es sol dir, ho van fer el millor que van poder, he de dir que van haver algunes xicotetes coses que es poden millorar. Per eixample, els diners per al sopar (5€ per a poder sopar dins del pavelló, els quals incloïen taula, cadires, beguda, picaeta i raïm): podrien haver estirat un poc més els cinc euros amb el menjar, que ja sé que donen per a molt poc però crec que podria haver-se fet un poquet millor. O el so de la música, que no es sentia bé a altra part del pavelló...

Això sí, el lloc on es va celebrar (el poliesportiu d'Ontinyent) perfecte per a l'ocasió: molt a prop de l'estació de tren, prou espai per als cotxes... També va estar molt bé fer els concerts dins del pavelló perquè ni vam passar fred ni vam molestar als veïns. De totes maneres, va fer una temperatura molt bona i s'estava molt bé fora, cosa que la gent va aprofitar.

   Fa dos setmanes vaig tindre l'oportunitat de conéixer a Joseph Gulsoy, un lingüista que ha estudiat, parla i estima el valencià.

   De manera molt breu cal dir que Joseph Gulsoy, de 80 anys, va nàixer a Turquia, però va emigrar quan era molt jove al Canadà. Va ser deixeble de Joan Coromines, a qui va conéixer en la Universitat de Chicago. Va participar en l'elaboració del Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana. En 1989 va rebre el premi Ramon Llull. És professor emèrit a la Universitat de Toronto, i doctor Honoris causa per la Universitat de València i la Universitat de Barcelona.

   Amb motiu del centenari del natalici de Joan Coromines, Joseph Gulsoy va estar a Barcelona i a València fa dos setmanes per a participar en homematges a Coromines. Fora dels actes de la Universitat de València, i mitjançant una persona, vaig tindre l'oportunitat, i la sort, de conéixer-lo, i reconec que em va causar una gran impacte.

   Parlant de la llengua va dir una cosa que em va agradar molt: "la llengua cal cultivar-la, usar-la, estimar-la i, així, perpetuar-la". Té raó. També, però amb tristesa en la seua veu va dir: "es veu que a la gran massa ja no l'interessa (el valencià), i això m'entristeix". Però el més significatiu per a mi va ser quan va dir amb molta emoció que era un idealista i un amant de la llengua. Les seues paraules em van emocionar perquè m'emociona sentir una persona estrangera dir que estima la nostra llengua, una llengua que per desgràcia no és molt estimada ni respectada per una bona part del País Valencià.

   Podeu veure una fotografia de Joan Coromines i Joseph Gulsoy punxant ací

Ja sé que és un tòpic parlar de les diferencies entre viure en un poble i una ciutat però l'altre dia em va passar una cosa sense importància que em va fer reflexionar sobre el tema.

Fa uns dies vaig anar a Guadasséquies, un poble de la comarca de 400 habitants. Vaig aparcar el cotxe en un carrer d'un sol sentit, on soles es pot aparcar en una de les bandes i amb l'espai justet per que passen els cotxes. Quan vaig tornar al cotxe em vaig trobar amb un cotxe parat al costat del meu sense cap persona dins, de manera que jo no podia traure el meu, i si en eixe moment haguera passat un cotxe pel carrer no haguera pogut continuar perquè este ho impedia. El motor estava parat, les llums apagades, i la porta del copilot oberta. Per altra part, tampoc no havia cap casa amb la porta oberta. Com no m'agrada pitar, vaig tocar a la porta de la casa que em pareixa més lògica. Després d'explicar-me el propietari perquè s'havia deixat el cotxe d'eixa manera, el va moure demanant-me disculpes, a la qual cosa jo vaig respondre que tranquil, que no passava res, perquè és veritat, no passa res, no s'acaba el món, i no arribaré a ma casa mitja hora més tard per això.

Ja dins del cotxe em vaig ficar a pensar com hagueren sigut les coses si això haguera passat a València o a Ontinyent. Primer que res, si et deixes una porta oberta i sense cap persona dins, per molt que no estiguen les claus, és possible que el cotxe ja no estiga quan tornes a per ell. Després, a una ciutat no tardaria molt en fer-se un cua de cotxes darrere i, per últim, jo seria la primera en ficar-me a pitar amb molt mala llet, dir que això no pot ser i ficar-li mala cara al propietari del cotxe. Això en un poble xicotet no passa, o al menys jo no ho faig.

Després de comparar la situació vaig arribar a la conclusió que allò era qualitat de vida: viure a un lloc sense una muntonà de cotxes passant contínuament pel carrer, sense sorolls, i podent-te permetre el luxe de deixar-te el cotxe en mig del carrer sense que els altres conductors vulguen matar-te per tal cosa.

Encara que ja fa uns dies que vaig ficar l'enllaç de La Vall d'Albaida, vull dedicar-li unes línies per a parlar d'ell. És una pàgina web feta per la Mancomunitat de Municipis de La Vall d'Albaida i considere que és una pàgina molt bona per a tots aquells que no visquen en La Vall i vulguen conéixer-la un poc, i també per aquells que visquen ací i vulguen saber més d'ella. La pàgina és senzilla, molt agradable visualment, amb molt bones fotos i, sobretot, amb informació molt útil en qualsevol de les seccions. La recomane a tot el món, i que conste que no tinc res a veure amb els que han fet la pàgina o amb la Mancomunitat... és simplement que m'ha agradat molt i vull aprofitar el bloc per a donar a conéixer la comarca a la gent de fora, i la pàgina a la gent de fora i a la gent d'ací.

No sé si serà soles cosa meua però estic un poc disconforme amb alguns trams de les noves carreteres que han fet a la comarca. Disconforme no és la paraula, en realitat cada vegada que passe per allí els maldic en veu baixa.

Per a començar, encara no domine del tot totes les carreteres que han fet. Necessitaria veure-ho des de l'aire o en un plànol perquè encara no visualitze molt bé on estan.

Però eixe no és el problema. El que vull comentar és l'estat d'algunes rotondes: la rotonda que hi ha una vegada passes Montaverner si vas cap a Bèlgida o Albaida (i no em referisc a la que hi ha on abans estava el famós Stop de Bèlgida, sinó la que hi ha tot just eixes de Montaverner), i també la rotonda que hi ha entre Montaverner i Alfarrasí. I quin problema tenen? la completa falta d'il·luminació i la poca senyalització que presenten. I per si fora poc, les entrades a eixes rotondes fan massa corba, la qual cosa encara fa més necessària una bona senyalització. Si vius per allí, val, però si és per la nit i no estàs acostumat a passar per allí, per molt que sàpia on estan, com estan i vaja a poca velocitat, sempre me les acabe encontrant per sorpresa. I jo encara encara, però una persona que no haja passat mai per allí i vaja per la nit, sempre pense que se les menjarà. I dius "val, això és que encara no estan del tot acabades" però crec que és necessari que, encara que siga de manera provisional, fiquen un poc de llum en les rotondes, amb faroles o amb eixes senyals lluminoses en terra que rodegen tota la rotonda. I que indiquen també clarament que hi ha una corba abans d'entrar a la rotonda. A més, la primera d'elles (la que hi ha quan eixes de Montaverner direcció Bèlgida) contrasta molt amb la nova carretera que han obert, i que enllaça amb eixa rotonda, perquè la carretera està molt ben il·luminada.

Per altra part, al meu paréixer, no són els únic punts que presenten problemes: també està la mania de fer corbes pronunciades a l'entrada de les rotondes o que la rotonda estiga un poc inclinada (i em referisc a la que hi ha on abans estava el Stop), cosa que dificulta la visibilitat.

I en general, jo no entenc d'enginyeria però no podrien haver simplificat un poc més la xarxa de carreteres, accessos i rotondes que han fet? Sempre que ho veig pense: "Menuda destrossa han fet..."