MOSSOS

Deixa un comentari

Alguna cosa fa pudor a Can Saura

No és la meva intenció defensar gent d’armes, però actualment els Mossos estan molt presents en els mitjans de comunicació, i per cap notícia bona.

Actualment passen més coses  entre els Mossos que abans? és possible, però tinc la sensació que alguna cosa fa pudor. És cert que un policia no pot formar-se amb un curs a Mollet, per a ells l’experiència esdeve fonamental.

Però fa quatre dies eren els mateixos cursos i la mateixa experiència i en cap cas és filmaven els interrogatoris secretament, i posteriorment és feien a mans dels mitjans de comunicació. Ni és feien estelles per una actuació dubtosa a propòsit d’una dona que es va perdre. Ni per l’utilització de l’arma reglamentaria per defensar-se. Etc.

Malpensat que és un, tot donat toms al tema, he trobat les següents possibilitats:

Pot ser que tot això formi part d’una maniobra del govern d’Espanya per justificar el manteniment d’unitats de la Guardia Civil i la Policia Nacional?

Pot ser que formi part d’una depuració interna dels comandaments dels Mossos feta des de la mateixa Conselleria?

Pot ser……

El que els homes i les dones que treballen en el difícil ofici de policia mereixen, es mes respecte per part dels polítics, i el que necessiten és una millor formació i dotació, i més sentit d’identificació i servei al païs.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 6 de maig de 2007 per Josep Arasa

  1. Que uns agents de les forces d’ordre públic que han estat cridades per evitar un problema, generin en la seva actuació un problema més gran, no pot ser considerat en cap cas un incident desgraciat, com a qualificat el Conseller del ram, l’ecosocialista Joan Saura, la mort d’un malalt mental per un tret a mans d’un mosso d’esquadra. Encara no s’ha explicat el detall de les actuacions de la policia autonòmica i la màxima autoritat responsable ja ha exculpat l’agent i li ha posat al seu servei l’assessoria jurídica necessària perquè sigui exculpat pel jutge.

    Estic convençut que l’agent que ha matat el malalt de Malgrat ha d’haver patit un xoc, com deien les informacions, perquè és evident que no es podia imaginar aquest desenllaç quan va ser cridat a l’acció, i suposo que un home que mata a un altre, sense proposar-s’ho, d’una forma absolutament espontània, ha d’estar necessàriament trasbalsat, malgrat que es tracti d’agents d’un cos armat que porten a la cintura una pistola que pot disparar bales de veritat, d’aquestes que acaben en la vida d’una persona en un instant. Però el trasbals, l’estat de xoc, l’angoixa per la mort provocada, no expliquen per si sols els fets, que és justament el que hauria de conéixer l’opinió pública per acceptar el que diu la jerarquia: que eallò va ser un degsraciat incident.

    Afirmen els entesos, que una persona esquizofrènica en plena crisi i sense medicació, pot exercir un nivell de violència important, susceptible de posar en perill la vida de qualsevol. De fet, aquest malalt mental tenia una llarguíssima història en aquest sentit i sembla que en el darrer episodi, el malalt en qüestió estava especialment excitat. Per tant, la teoria de la mort en defensa pròpia no resulta inversemblant. Però… sempre hi un però quan una detenció acaba en una mort. I aquest és el cas.

    Per exemple, no s’ha explicat perquè un agent en perill de ser agredit dispara a matar i no dispara a ferir. Un tret a les cames, té la mateixa efectivitat que un tret al pit quan es tracta d’aturar una persona i desactivar el perill d’agressió imminent. I no és possible creure que un mosso d’esquadra perfectament entrenat per reduïr detinguts i per repel•lir agressions, és incapaç de dil•lucidar en un moment de risc si ha d’apuntar a ferir o directament ha de matar.

    Com és evident, jo no sóc ningú per determinar si l’agent en qüestió és culpable o innocent. Però tots els ciutadans tenim dret a demanar a les autoritats responsables que expliquin el detall dels fets i, en tot cas, com a conclusió, opinin al respecte. El Conseller Saura ha dit que els Mossos tenen la mà trencada a l’hora d’intervenir en alarmes provocades per malalts mentals que mai han acabat en tragèdia. Això no justifica i encara menys explica el cas de Malgrat. I també ha dit que el desgraciat incident no pot desprestigiar la tasca dels agents autonòmics que estan, en general, ben valorats per la ciutadania. Sento discrepar: qualsevol mort accidental en l’exercici de les funcions policials afecta al cos i l’afecta greument, de la mateixa manera que una sola tortura a les comissaries dels mossos desprestigien el conjunt del cos. Hi ha enormes distàncies entre la policia franquista i aquesta d’ara, però l’home que va morir a Malgrat de Mar segurament no trobaria cap diferència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.