80 ALCALDES CANVIEN DE PARTIT (alcaldades 3r. capítol)

Deixa un comentari

Segons l?edició per Catalunya de El Pais d?ahir, una estranya malaltia s?estén entre la classe política catalana,

ja son vuitanta els alcaldes que han canviat de partit i actualment es presenten per un altre que no es el que han representat fins l?actualitat.

Fa tan sols uns dies eren 14 els que s?oblidaven de l?honestedat i justificaven els seus nous desitjos de poder amb un canvi ideològic. Em costa d?imaginar com justificaran el seu moviment. Com podran passejar pel poble i mantenir el cap alt davant els seus veïns i veïnes.

CiU es qui mes autoritats municipals ha perdut, el PSC qui més trànsfugues ha guanyat. I les zones rurals de Catalunya son les més damnificades, certament a ningú importen. L?important son les estadístiques.

L?honestedat, la formació, l?idoneïtat dels electes, els programes, no interessen. El que valoren els partits es guanyar, es figurar com a vencedors davant els mitjans de comunicació. I conseqüentment tenir mes publicitat que els hi permetrà guanyar mes eleccions, que els permetrà guanyar mes diners. Estan matant els partits com organitzacions, les ideologies que els i donen suport, i desprestigiant els homes i dones que hi participen.

I entre tant Catalunya es mante desequilibrada, amb moltes zones rurals buides, morin les masies, omplin les muntanyes d?urbanitzacions, sense plans de repoblació forestal, ni de dinamització rural.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 3 de maig de 2007 per Josep Arasa

  1. Tot això retrata la catadura moral i el cinisme d’aquests individus. Demostra cada cop més que els partits polítics son organitzacions que el seu objectiu és el poder no per transformar la societat, si no per col.locar als amics, parents i tutti quanti mentre obeeixin als capos dels clans en que s’han convertit. També podríem parlar molt del control democràtic dels ajuntaments i de les diputacions, aquestes sobretot que s’havien de suprimir i ara ningú ho recorda no fos cas que es perdés la menjadora (oi Sr. Corbacho i cia.?).

  2. i demostra la baixesa moral d’aquests individus. No tenen ideologia, tenen ànsia de poder, i els partits els accepten. De fet, tots els partits han renunciat a lluitar per una ideologia i anar a la caça del vot. Realment fastigós, i especialment negatiu en un país ocupat com Catalunya.

  3. Teniu raó en el que dieu, però qui vol ser alcalde d’un poble petit? Si ho vols fer bé, t’has d’enfrontar a la manca de recursos, a la "tranquil·litat" dels funcionaris, a les conspiracions a tots nivells. A més, és una feina de 24 hores al dia, set dies a la setmana, i per postres cobres una merda pel nivell de responsabilitat que tens, i facis el que facis, sempre estaràs a la picota pública.

    Resultat:

    En la molts casos es presenten els que s’hi troben bé entre la incompetència, la conspiració i la punyalada per l’esquena, amb ganes de protagonisme, i pels qui el sou d’alcalde sempre serà millor que el trobarien en l’empresa privada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.