SANT JORDI EL TRANGRESSOR

Deixa un comentari

Hom es tan vell com els seus perjudicis i tan jove com els seus ideals

Ho cridava fort una paret del barri vell de Barcelona el dia de Sant Jordi. La grafia era correcte, la lletra quasi aristocràtica, d?un blanc guix net que contrastava amb la brutícia del carreró.

Era un crit dels que ja fa temps que no s?estilen. Abans les parets parlaven, clamaven eslògans, consignes i utopies. Les parets omplien llibres. Avui les parets son porqueria i alienació. Son rebost de bretolades i la seva màxima aspiració es alguna frase futbolística i banal. Aquí dues pintades amb colors estridents, allà tres insults i més enllà moltes ratllades destructives. Les parets i jo hem canviat.

El dia de Sant Jordi aquella paret va sortir de l?anonimat.

Un parell de copes d?un vermut vell amb gust d?abans, compartit amb mil i un crits dels molts turistes del carrer Montcada, em van ajudar a ser crític amb el meu poeta de lletra aristocràtica i la seva paret. Els perjudicis son sinònim de vellesa. Els ideals han de ser transgressors per identificar-se amb la joventut.

Un vida sense transgressió es anodina. Un idealista si no transgredeix no es veu, es invisible. Tan sols qui permanentment viu en l?escletxa que hi ha entre el convencionalisme i la transgressió, pot dir que es jove.

Surtin del bar, el text estava mix esgarriat amb un teresaputa escrit amb caràcters adolescents.

Un francès amb uniforme estiuenc, va interrompre les meves cabòries per informar-se sobre el motiu de la festa i de les roses.  Ofuscat amb la meva paret, li baix etzibar que era el dia de ?Sant Jordi, el transgressor?.

Coi, que havia dit!!!! Per justificar la meva marrada i tornar per la drecera, ja em teniu explicant les mil i una histories d?un personatge mitològic respectat per egipcis, àrabs i cristians. Benefactor d?exèrcits, protector de ciutats i reialmes, enamorador de princeses i emprat casa nostra com a símbol del triomf sobre el dracopressor.

No ser si el gavatx va entendre gran cosa.  Estic segur que el meu poeta de paret comparteix les meves reflexions.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 26 d'abril de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.