DECLARACIÓ D?OSLO: CAP A LA PROHIBICIÓ DE LES BOMBES DE DISPERSIÓ (del bloc de Raül Romeva, eurodiputat, 28/02/07)

Deixa un comentari

Hi ha països, i Noruega n?és un, que solen tenir un paper estrella en fer avançar Tractats Internacionals que són obvis i evidents per part d?amplis sectors de la societat civil mundial, però que determinats governs s?obsessionen en frenar o diluir. Noruega ja va tenir un paper clau en el Procés d?Ottawa contra les mines i el torna a tenir ara, en la lluita contra les bombes de dispersió

D?altres països, com l?Estat Espanyol, acostumen en canvi a amagar-se darrera la cortina del consens: Com que no hi ha consens, diuen, no podem anar més enllà, tot i que ja voldríem. El problema, però, és que cal que algú lideri i faci avançar aquest consens. I aquí és on sempre trobem els mateixos tirant del carro, i també els mateixos posant pals a la roda i, en el millor dels casos, pujant al carro quan aquest ja és imparable i, a més, fa patxoca. Pel què fa a temes de desarmament i de control del comerç d?armes l?Estats Espanyol és un dels habituals del segon grup.

Comento això arran de la reunió que va tenir lloc els passats 22 i 23 de febrer, a Oslo. Un grup d?Estats, d?organitzacions de Nacions Unides, el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Cluster Munitions Coalition i altres organitzacions humanitàries es van trobar per discutir com dirigir de forma efectiva els problemes humanitaris causats per les bombes de dispersió. Es tractava de posar les bases del què ha de ser un Nou Tractat Internacional que prohibeixi aquesta mena d?armes indiscriminades (veure Cluster Munitions: Governments to Discuss New Treaty). Seguint la via marcada pel Tractat d?Ottawa contra les Mines, l?objectiu d?aquesta mena de trobades és fer que a la vista de les evidències, les probes i els testimonis, sigui cada vegada sigui més difícil per part de Governs (entre ells l?espanyol) i empreses fabricants negar que aquesta és un arma totalment indiscriminada, que vulnera la Convenció Internacional d?Armes Indiscriminades, i que per tant, ras i curt, cal que sigui prohibida.

Sort en tenim que hi hagi Noruegues, Costa Riques i Canadàs que, de tant en tant, ens donen alguna alegria i mantenen viva l?esperança de que, malgrat tot, el món és millorable.

Per a més informació sobre el problema, la campanya, i la postura dels diferents països, podeu consultar el lloc web de Stop Cluster Munition a http://www.stopclustermunitions.org

 Adjunto la Declaració d?Oslo (traduïda al català). 

Conferència d?Oslo sobre les Bombes de Dispersió (22 – 23 Febrer 2007) (?)Reconeixent les greus conseqüències causades per l?ús de les bombes de dispersió i la necessitat per una acció immediata, els Estats es comprometen a:

1. Concloure al 2008 un instrument internacional legal i vinculant que: 

(i) prohibeixi l?ús, la producció, la transferència i l?emmagatzematge de bombes de dispersió que provoquen danys inacceptables a la població civil, i

(ii) establir un marc per la cooperació i l?assistència que asseguri una adequada provisió d?atenció i rehabilitació als supervivents i a les seves comunitats, la neteja de les àrees contaminades, l?educació pel risc i la destrucció de totes les bombes de dispersió prohibides que estiguin emmagatzemades.  

2. Considerar iniciatives nacionals per redirigir aquests problemes. 

3. Continuar a redirigir els problemes humanitaris provocats per les bombes de dispersió en el marc del Dret Humanitari Internacional i en els Tractats rellevants.  

4. Reunir-se altre cop per continuar el treball, incloent Lima durant Maig/Juny i Viena durant Novembre/Desembre de 2007, i a Dublín a principis del 2008, i acollir l?anunci de Bèlgica d?organitzar una reunió a nivell regional.  

Oslo, 23 de Febrer 2007

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 17 d'abril de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.