EL TRIOMF DE LA MEDIOCRITAT

Deixa un comentari

L’estupidesa i la mediocritat tornen a triomfar.I el triomf s’allargassa geomètricament perquè els mediocres inconscients esdevenen estúpids.

A finals dels 70 i durant els 80 del segle passat, els estúpids -raça permanent- amagaven el cap. Els uns van aprendre la lliçó, d’altres hipòcritament callaven i alguns dissimuladament fins i tot escoltaven. Sortíem de la grisor del temps i els estúpids s’identificaven amb la dictadura. Dissabte sopava en una taula nostàlgica, on la meva veïna negava el dret a casar-se dels homosexuals, amb l’afegitó “a mi tan me fa, però??..”. Dos minuts desprès li donava l’esquena. Es absurda la cortesia amb els feixistes.

Ahir diumenge, dinant amb coneguts amb qui no mantinc masses afinitats però que són socialment representatius, olorava la nova broma que torna a envoltar un bon sector de la nostra societat. Moltes han estat les causes que han comportat el triomf social de l’estupidesa, la manipulació per part de politics, la desmobilització en profit d’uns pocs, l’alienació televisiva, la banalització dels valors, el permanent incentiu al consumisme, el desprestigi cultural, etc..

En amplis sectors socials, cada dia mes, triomfa el canviar sobre el reparar; el cartró pedra de Marina d’Or a la riquesa històrica; el perfum i els desodorants sobre els criteris sanitaris; el treballador sense formació davant del professional universitari; la fusta artificial guanya al moble antic de qualitat; el vehicle de marca es preferit al tranquil i no contaminant; la joguina cara a la joguina imaginativa; el preu d’un regal al present original i afectiu; el discurs de la tolerància cristiana a la rebel·lió imaginativa del 68; el conformisme a la critica; la passivitat de la televisió a la lectura i la curiositat científica; etc..

El conservadorisme ideològic esta a poc a poc penetrant en totes les capes socials i embolcallant-les d’estupidesa, en profit d’una oligarquia que tenalla els homes i llur historia.

Per molts torna a ser delicte lluitar per uns ideals i per un mon diferent, tornen a considerar desprestigiats els represaliats i la recerca d?identitat. El diumenge a taula a l?entorn de tanta estupidesa em baix sentir jove, necessari i amb ganes de mantenir-me viu.

Urgentment cal tornar a fer sonar les trompetes de Jericó. Relligar els capitans de la nova host. Una “intel.ligensia” ideològicament cohesionada, filosòficament avançada, capaç de retrobar noves ideologies i rellegir els clàssics, per a vèncer en una lluita regeneracionista diferenciada.

Avui, amb el regust agredolç dels calçots d’ahir, em sento feliç apropant-me a la web del bon amic José Ramon I. Alba, www.edicionessimbioticas.info on els estúpids i els mediocres no hi tenen cabuda. J.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 17 d'abril de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.