Josep Arasa i Ferrer

El castell, l’església i el cementiri de la Bleda estan al municipi de Santa Margarida i els Monjos (Penedès).

El castell de la Bleda, està documentat des de 1121, i s’hauria construït durant la consolidació del Comtat de Barcelona al sud del Llobregat. El 1334 hi era senyor Ramon d’Espitlles. Joan I el va vendre el 3 d’octubre del 1381 a Pere Febrer. L’any 1600 era de Critòfol d’Icard.

Des de 2016 el Castell de la Bleda és propietat de la Família Torres que ha efectuat diverses intervencions arqueològiques dirigides per l’arqueòleg Xavier Esteve. A les excavacions s’han trobat evidències d’ocupacions de ibers i romans i la base d’una torre de defensa medieval.

L’arqueòleg defineix el conjunt arqueològic del Castell de la Bleda com “un compendi de 2.500 anys d’història vitícola sense interrupcions. Segons Esteve, el jaciment ‘La Bleda’ és un assentament iber-romà d’entre els segles V i III aC, conegut des dels anys 30, quan es van documentar les primeres troballes de material ceràmic que confirmaven l’existència d’un petit assentament rural dels ibers i, posteriorment, d’una vila romana. Les evidencies de l’assentament ibèric consisteixen en algunes sitges que s’han trobat sota una de les estances de la casa. La presencia de materials constructius d’època romana apunten a l’existència d’una vila de fa 2000 anys. Esteve es mostra esperançat davant la possibilitat de descobrir noves restes perquè la superfície excavada no arriba ni ha una tercera part de l’espai amb més potencial arqueològic.

De l’any 994, a l’Alta Edat Mitjana, data el primer esment documental del topònim de la Bleda, on ja es parla de l’existència de vinyes en aquest paratge.  El senyoriu del castell aviat explotaria els terrenys de l’entorn amb la construcció d’un molí.

La base de la torre de defensa medieval descoberta podria datar de la segona meitat del segle X o principis del segle XI ha resultat sorprenent tant per la forma que presenta, molt poc freqüent, com per les seves dimensions. La part conservada de la torre consisteix en una estructura massissa de pedres i morter de calç amb dos extrems semicirculars units per segments rectilinis, que mesura nou metres de llarg per sis d’ample.

La seva situació enmig de la plana penedesenca es troba plenament justificada es tracta d’un emplaçament estratègic, amb ampli control visual del seu entorn, just sobre el riu Foix, en un punt des del qual es controlen algunes de les principals vies de comunicació de la plana. Els dos potents murs que s’adossen exteriorment a la torre, així com un paviment empedrat també exterior, fan pensar que les fortificacions d’aquesta torre es van anar ampliant fins a esdevenir un autèntic castell.

Acabada l’Edat Mitjana, és probable que el castell deixés de ser una fortificació per a transformar-se en una masia. L’edificació de planta quadrada de grans dimensions que ha perdurat fins a l’actualitat s’hauria construït a finals del segle XVII sobre les ruïnes del castell i de la possible masia posterior, mantenint el nom original de Castell de la Bleda.

La fesomia actual de l’edifici respon a les obres realitzades el segle XIX. Està format per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants. La distribució interna de la masia és organitzada al voltant d’un pati interior, antigament descobert. La façana principal presenta una composició pràcticament simètrica amb porta d’accés d’arc de mig punt adovellada, balcó centrat al primer pis i golfes amb cinc obertures, d’arc de mig punt la central i d’arc rebaixat les laterals.

El Castell de la Bleda és un dels edificis de Santa Margarida i els Monjos declarat bé cultural d’interès nacional.