ELS BENS CONFISCATS A SANTA FE DEL PENEDÈS

Deixa un comentari

Santa Fe del Penedès, l’any 1936, quan el municipi tenia uns 250 habitants, va canviar de nom i, seguin l’onada laïcista, es va anomenar La Torre del Penedès.

El dia 3 de juliol de 1937, l’alcalde-president del Consell Municipal de La Torre del Penedès, en Francesc Vallés, s’adreça al president del Comitè de Responsabilitats del Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya, per informar-lo que el Comitè de Milícies Antifeixistes s’havia apropiat de Can Galup, casa actualment desapareguda.

Quan hi va haver el cop d’estat franquista els Comitès de Milícies Antifeixistes van fer el que els hi va convenir. Ara l’alcalde  demana que es regularitzi la situació posant Can Galup a nom del Consell Municipal, ja que  era el Consell qui l’havia adequat com escola mixta. Can Galup era propietat de d’en Dionís Galup, però l’alcalde explica que ara no sabien qui era l’amo, ja que “havia desaparegut”.

Al mateix document en Francesc Vallés demana un informe favorable al decomís per part del Consell de tres propietats més, per tractar-se d’individus afectats pel Decret del 5 d’agost de 1936, que permetia que els ajuntaments, partits i sindicats d’esquerra poguessin confiscar propietats d’elements contraris al règim.

En concret demana apropiar-se dels bens de Feliciana Ferret -anomenada La Ferreta- per “haver demostrat en temps del Bienni Negre anar contra el règim, i ho prova el fet que en un dels edificis hi tenia un Centre Agrari”. El Bienni Negre fou el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta,  i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.

També diu que cal apropiar-se dels bens de Enric Puig per haver estat condemnat pels Tribunals  Populars acusat de “feixista”. El tercer propietari de qui cal apropiar-se dels bens és d’en “Pon” de Baldús, el qual va desaparèixer i es desconeix el seu “parador”.

En un document del dia 7 del mateix mes, adjunta un acurat inventari dels bens que hi ha a un parell de cases. Cal Benet Xic del carrer de la Riera, de qui no esmenta la propietat, era una casa de no gaires recursos, diu que hi ha 18 botes, 1 premsa, un balancí, 1 sopera, 1 llit amb matalàs de clin, 1 llit amb una màrfega de palla, 2 “palanganers”, 2 calaixeres,…..

Contràriament, la casa propietat de “La Ferreta” -actual Cal Ferrer- era de possibles, i la relació de bens inventariats és molt més extensa: 23 botes grans, 3 botes xiques, 19 botes amb vi, 4 tines, 1 tartana, 1 caixa amb una sella, 31 cadires, 10 “sillons”, 2 “sofàs”, 7 llits, 1 piano, 1 gramòfon, 1 nevera, 2 pedestals, 35 plats, 1 prestatge amb vaixelles, 1 pastera, 1 bufet amb 38 plats, fruiteres, 6 bufetes de llard, etc, etc….

L’alcalde afirma que aquests bens serviran per arreglar l’escola i disposar de material escolar.

Publicat a El 3 de vuit de 22 de febrer de 2019

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 23 de febrer de 2019 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.