L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN SAMORA

Deixa un comentari

Sant Joan Samora, és un nucli de població del municipi de Sant Llorenç d’Hortons. Al costat d’una masia anomenada la Casa Gran, hi ha l’església romànica de Sant Joan Samora. L’església es troba ubicada sobre un petit turó des d’on es poden contemplar unes excepcionals vistes del paisatge de vinya i camps que caracteritza al municipi.

Aquesta església apareix documentada per primera vegada l’any 1080 en una donació que feu el clergue Seniofred a l’abat Andreu de Sant Cugat. Aquest clergue donà al monestir diversos béns mobles i immobles. A canvi, l’abat Andreu encarregà a Ramon Seniofred l’església de Sant Joan Samora, amb les terres vinyes, i d’altres pertinences perquè les treballés. L’any 1182 la capella és esmentada com Sant Joan Moragrega. Històricament Sant Llorenç d’Hortons va formar part del terme municipal del Castell de Gelida i l’església de Sant Joan Samora era sufragània de la de Gelida el 1304. El 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons, d’on figura com sufragània del segle XV en endavant.

El material emprat en l’obra és la pedra, tallada en carreus regulars a l’absis i irregulars a la resta. És un edifici d’una sola nau rectangular capçada a l’est per un absis semicircular amb una capella afegida a la façana nord. L’absis, té una finestra de doble esqueixada. Aquesta nau està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, que es troba reforçada per dos arcs doblers. Tant els arcs com la volta arrenquen d’una imposta.

La porta d’accés, d’arc de mig punt amb arquivolta i impostes, està situada al mur de migdia. L’exterior, fet amb grans dovelles, està resseguit per un guardapols decorat amb estries. Coronant el mur de ponent trobem un campanar de cadireta de dos ulls, reformat al llarg dels segles i coberta exterior de teula a dos vessants.

En el mur nord, a l’esquerra de la primitiva construcció romànica, es van afegir una capella lateral i una sagristia en època moderna. Precisament en aquesta capella trobem una pica baptismal romànica certament curiosa, l’any 1926 Mn. Trens ja la descrivia com una pica molt interessant. Té forma troncocònica amb les parets rectes. S’assenta damunt d’un peu afegit posteriorment. La seva estructura és circular i la part superior és envoltada per grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha un altre gros bordó i, en sentit ascendent, un altre sanefa en relleu formada per una mena de puntes de llança, o bé triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície és coberta d’una capa de pintura de color terrós.

La Capella de Sant Joan Samora està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Publicat a El 3 de vuit el 15 de febrer de 2019

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 17 de febrer de 2019 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.