EL Dr. ROBERT I LA SUPERIORITAT DE LA “RAÇA” CATALANA (2/2)

Deixa un comentari

L’any 1899, el dr. Bartomeu Robert, sitgetà, nascut a Mèxic, va pronunciar a l’Ateneu de Barcelona una conferencia sobre “La raça catalana”, i tot i que és veritat que el concepte de raça no tenia llavors la valoració científica que té en l’actualitat, es va atribuir un estudi en què creia haver descobert la superioritat racial catalana pel volum del crani. Va assegurar que, mentalment, el català era superior a la resta d’espanyols. Exposava algunes teories sobre la capacitat cranial i l’índex cefàlic dels catalans que, juntament amb altres factors, com ara el clima, l’idioma i l’educació, demostraven les diferències amb altres pobles de la península ibèrica. No cal dir que la conferència del doctor Robert va irritar a Espanya, i va ser elogiada pels sectors nacionalistes.

El 14 de març de 1899, el Dr. Robert és designat pel rei batlle de la ciutat de Barcelona. Un fet inaudit, perquè una part de la premsa madrilenya afirmava que era un “separatista”.

El doctor Robert començà per depurar el cens electoral contra les pràctiques del caciquisme. Es va indignar per les imposicions de Madrid i la voluntat centralitzadora que li van semblar un atac frontal a Barcelona. La seva alcaldia va ser inesperadament moguda, i va culminar amb un tancament de caixes. L’alcalde, indignat, va incitar als contribuents a deixar de pagar els seus impostos a Madrid. Va aconseguir que els contribuents barcelonins es declaressin en estat de rebel·lió amb un èxit i una difusió inesperats. Un fet històric sense precedents.

L’estira-i-arronsa del doctor Robert amb Madrid va arribar a un punt insostenible, i el 22 d’octubre, set mesos després de ser proclamat, va presentar la seva dimissió. El caràcter excepcional d’aquest gest va provocar una onada d’adhesions i homenatges per tota la ciutat. Un suport ciutadà mai vist abans que el va situar, de manera inesperada, al bell mig d’un moviment catalanista que tot just començava a despuntar. Va ser triat diputat al parlament espanyol per la Lliga Regionalista. Robert va ser el diputat més votat de la circumscripció barcelonina. A Madrid no se’n sabien avenir. Al novembre de 1901 li va tocar encapçalar el primer debat del segle XX entorn del “problema catalan“. Didàctic, serè, tranquil, va fer una reivindicació sorprenent, “que a Catalunya ens puguem governar nosaltres mateixos”.

El 1902 va morir d’un atac de cor, durant un sopar d’homenatge que li van dedicar els metges municipals de Barcelona. A Barcelona hi ha un monument al doctor Robert, obra de l’escultor Josep Llimona i Bruguera, inaugurat el 1910 a la Plaça de la Universitat, retirat en el franquisme, i col·locat de nou el 1985, a la plaça de Tetuan .

Publicat a El 3 de vuit el 13 de juliol de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 15 de juliol de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.