JUEUS A IGUALADA

Deixa un comentari

Catalunya va ser un país de jueus. (El 3 de vuit 11/18-03-11).  El rei, el noble o el bisbe rivalitzaven perquè els jueus s’establissin als seus dominis i en dinamitzessin l’economia i, en competència de l’un amb l’altre, els oferien avantatges fiscals, privilegis i concessions  per retenir-los als seus termes jurisdiccionals i treure’n profit.

L’Arxiu Parroquial de Santa Maria d’Igualada informa que a la vila hi havia més de dotze famílies jueves, algunes des de l’any 1282, i n’hi ha de documentades fins a una vintena més al llarg del segle XIV. Famílies que es van especialitzar en el préstec de diners, i en la compravenda de panyos i draps.

Els jueus, vivien en barris separats, però les relacions amb la comunitat cristiana eren acceptables. El metge jueu Mestre Isaac Bonanasc va ser contractat el 1335 pel Consell General de la vila per assistir els habitants en cas de malaltia. Els jueus d’Igualada estaven amb molta relació amb els jueus de poblacions veïnes de Vilanova del Camí, Jorba, o la Llacuna.

Pere III, l’any 1336, en agraïment a la vila pels seus ajuts en el setge del castell d’Òdena, va permetre que “pogués haver-hi quatre casals de jueus a Igualada”. El Consell de la ciutat eximi els jueus igualadins de pagar l’impost del vi si el venien a d’altres jueus. El 1352, la vila va obtenir de Pere III el privilegi d’hostatjar “deu famílies o cases de jueus amb llurs albergs, fills, mullers, famílies i bens, procedents de qualsevol comtat, vescomtat, baronies o senyorius”. El document reial afegeix que aquestes deu famílies estarien exemptes de pagar cap subsidi al monarca i autoritzava als Jurats d’Igualada a cercar “lloc avinent i bastant, on els dits jueus puguen habitar i construir sinagoga, com també fossar fora vila, però en terme d’aquesta, en lo qual puguen sepultar llurs cosos segons el costum i ritu llur”. Es desconeix si tingueren call, sinagoga o fossar propis, ni si es constituïren en aljama. Les aljames eren els consells interns de la comunitat que gestionava les institucions pròpies com la sinagoga, l’escola, la carnisseria, el tribunal, i el fossar.

Les males collites i les epidèmies del segle XIV afectaren greument la població d’Igualada i la vila s’empobrí i es despoblà. Els jueus foren víctimes d’atacs i d’una forta pressió perquè es convertissin. Es desconeixen les conseqüències a Igualada dels avalots contra els jueus de 1391, quan els esvalotadors cristians van assaltar, saquejar, i pràcticament destruir els calls, inflamats pels predicots religiosos i amb l’afany de fer desaparèixer els registres on es consignaven els deutes encara per saldar amb els creditors jueus. Però a principis del segle XV encara hi ha jueus a Igualada, Bonjuhà Jucef Aviçmel, sastre jueu de la Llacuna, passa a residir a Igualada el 1402. Potser va ser el darrer.

Publicat a El 3 de vuit el 15 de juny de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 16 de juny de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.