LA QUADRA DE BELL-ESTAR A LA RÀPITA

Deixa un comentari

Una quadra –quadre, quadró– era el territori concedit a un cavaller en el terme d’un castell termenat. Sobre la quadra exercia la seva jurisdicció un senyor, en una categoria inferior als del castell termenat. Les quadres podien ésser creades pels barons dels castells termenats o dimanar de privilegi del sobirà. Al centre de la quadra hi havia una torre o casa senyorial.

La quadra de Bell-estar és propera a la Ràpita, a la serralada de la Costa,  amb Montserrat al nord i Montmell a ponent, travessada pel camí que va d’Olèrdola a Castellet. La casa principal, un edifici gòtic fortificat, fa més de quaranta anys que està deshabitat i, el pas del temps tan sols ha deixat les ruïnes.

El mas consta d’un edifici principal de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb ràfec de bigues. La façana de l’edifici té el portal principal de mig punt dovellat. Destaca un finestral emmarcat de pedra motllurada. Les finestres són dintellades amb biga de fusta. A la façana sud hi ha un rellotge de sol i espitlleres.

A l’interior de l’edifici hi ha diferents elements arquitectònics de pedra: arcs apuntats, esglaonat de les escales, una volta, i alguns elements interessants des del punt de vista patrimonial, com una roda de molí o unes bótes de vi, al celler, que han estat destruïdes a causa de l’enfonsament del sostre.

Al sector NE de la casa destaca un mur de pedra seca de considerables dimensions, segurament per facilitar la recollida de les aigües que eren conduïdes a basses i cisternes excavades directament a la roca. Les mides del mur són d’un metre d’amplada i d’uns 400 m. de llargada.

La primera referència escrita de la quadra de Bell-estar data de l’any 1306, on s’esmenta Romeu de Bell-estar, militar i beneficiari de la capella de Santa Maria de la Sanabra.  Onofre Gual,  els Brugal o els Morató són algunes de les famílies que també han residit al mas. A partir del 1505, es troben continues referències escrites a Bell-estar, Ballestar o Ballestá.

Durant el segle XIV, els senyors hi van fer construir una capella dedicada a sant Pere. El casal està clos per un baluard. El portal del baluard és d’arc de pedra rebaixat amb la inscripció “1856”, a la clau de l’arc. Damunt del portal principal d’accés al baluard hi ha la creu de l’antiga capella de sant Pere que es va enrunar. Fins fa pocs anys encara hi havia la pica baptismal.

S’hi han localitzat restes d’un poblat iber romà, la qual cosa demostra que igual que als masos propers de Mas Castellar o de la Sanabra, l’origen de l’assentament és molt antic.  A l’agost de 1967, en Pere Giró, de la secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca, va trobar al voltant de la masia molts fragments de ceràmiques i una sitja.

Publicat a El 3 de vuit el 23 de març de 2018

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 23 de març de 2018 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.