COL·LECCIONISTES DE PARAULES

Deixa un comentari

El poeta igualadí Antoni Prat i Gelabert, abans de morir l’any 2008, va escriure un extens glossari eqüestre que és un catàleg pels col·leccionistes de paraules. Mots que van ser d’us corrent entre els nostres avis, mostra de la riquesa lingüística i testimonis d’oficis perduts.

Antoni Prat va estar vinculat amb diverses entitats igualadines i es dedicà activament al conreu de la composició poètica, fins assolir nombrosos premis i distincions, i deixant-nos una prolífica producció. Va escriure Estoig vital, tetralogia de reculls poètics.  Somnis de silenci. La força de la idea, etc. Va rebre el Premi extraordinari als Jocs Florals de Tardor de Barcelona 2000 amb l’ Oda al Saló de Cent.

La seva participació social el va portar a esdevenir el cap de premsa de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, on va publicar el seu recull de paraules perdudes entre les quals n’he seleccionat algunes:

Almoquer: Era el manador de mules.

Maruxer: Mosso muntat en l’egua caponera.

Ajeurador: Mosso encarregat de conduir les cavalleries a ajaçar o fer cobrir.

Separador: Guiador de ramats que té cura de seleccionar les pletes.

Maginyo: Que fa de regatejador en la compra-venda de bestiar, amb experiències manyosament persuasives.

Cavall palafrè: Cavall mansoi que solien muntar les senyores o bé el criat d’un genet.

Dobledura: Cavall de recanvi que havia d’acompanyar el personatge d’armes a la guerra.

Rossi: Cavall de mala fatxa.

Quadripèdi: Impost que pagava al fisc el venedor, en un tant per cent sobre el preu de la compra-venda.

Niell: Taca negra en la cavitat de les dents de la cavalleria, que orienta per endevinar la seva edat.

Tupé: Floc de la crina que penja front avall.

Enquart: Jovada de cavalleries de reforç, les quals s’afegeixen a les que ja tiren d’un vehicle.

Pericon: Cavalleria que pot suplir en tots els llocs de tir.

Llimoner: Cavalleria que en un carro o calessa va a vares.

Contragura: En el tir de parell, és la cavalleria que va al davant i a l’esquerra.

Barrumbada: Fressa compassada del trot o galop d’un cavall.

Bagaulada: Rastell de cavalls indòmits.

Cobre: Nombre d’egües enllaçades i ensinistrades per a batre.

Corser: Cavall lleuger que ensellat servia per als torneig o batalles espectaculars

Atzembla: Que mestreja mules i muls de càrrega.

Zunna: Vici mala manya, falsedat d’una cavalleria.

Belfut: Animal amb llavis molt gruixuts.

Sotror/Xalate: Cavall secall devaluat amb macadures.

Alfaraç: Cavall per a les tropes lleugeres.

Fussall: Os al qual està unit el casc del cavalls.

Publicat a El 3 de vuit del 7 de desembre de 2017

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 11 de desembre de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.