EL TELÈGRAF PÚBLIC ARRIBA A VILAFRANCA 

Deixa un comentari

El telègraf elèctric és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància. El 1795 el metge i científic il·lustrat Francesc Salvà i Campillo dugué a terme les primeres experiències telegràfiques conegudes al seu habitatge del carrer del Petritxol de Barcelona. Si bé el telègraf elèctric que coneixem avui va ser presentat pel nord-americà Samuel Morse el 6 de febrer de 1833. El 1838 es va construir el primer telègraf elèctric públic, que va funcionar entre Londres i Birmingham.

El dispositiu de Morse està constituït per una estació transmissora i una estació receptora enllaçades per un fil conductor. Quan l’interruptor de l’estació transmissora emet un senyal s’activa un electroimant i atreu una peça metàl·lica acabada en un punxó que pressiona una tira de paper, que es desplaça mitjançant uns rodets d’arrossegament, moguts per un mecanisme de rellotgeria, sobre un cilindre impregnat de tinta, de tal forma que, segons la durada de la pulsació de l’interruptor, es traduirà en la impressió d’un punt o d’una ratlla a la tira de paper. La combinació de punts i ratlles es pot traduir en lletres mitjançant l’ús d’un codi.

Malgrat que el telègraf elèctric ja arribava a Vilafranca, fins l’any 1865 tan sols tenia caràcter oficial. Aquell any havia arribat a la vila el ferrocarril. A mitjans d’aquell any el periòdic local l’Eco, anuncia que és imminent l’obertura pública del servei telegràfic: Al fin después de un año de espera, parece que va abrirse para el público  la estación telgráfica establecida en esta villa. …..Sin el Servicio telegrafico es incompleto el del ferro-carril y por eso hasta el presente no se han podido tocar todas las ventajas de los dos grandes inventos del siglo XIX.  Sea como quiera, contamos ya con dos grandes medios de comunicacion y esperamos que tarde o temprano esto ha de influir en que aun cuando sea poco a poco, vaya desapareciendo el marasmo que impide el progreso moral i material  de esta villa.”

El preu dels telegrames era de quatre rals (1 pesseta) per deu paraules per a l’interior de l’estat, quaranta paraules costaven setze rals. Enviar un telegrama a Portugal costava 12 rals les 20 paraules, a França 16 rals i a Anglaterra 52.

L’estació telegràfica estava situada a la carretera de València en una zona que encara estava sense enllumenar. L’Eco demanava, amb tota la correcció, que l’autoritat “volgués posar-hi un fanal per tal que trobin l’entrada els qui utilitzin el telègraf els vespres”.

Per tal de fer conèixer la transcendia del servei a Vilafranca l’Eco feia constar que durant mig mes de desembre ja havien estat tramesos 13 telegrames, i rebut 5. El mes de novembre s’havien rebut 19 i enviat 34.

Publicat a El 3 de vuit de 21-07-17

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 23 de juliol de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.