PARC DEL FOIX

Deixa un comentari

PARC DEL FOIX

Aquets dies, el Parc del Foix, per raons alienes al territori, ha sigut protagonista indirecte a molts mitjans de comunicació. El Parc del Foix és el més joves dels tres de la Serralada Litoral al Penedès. El Parc del Foix va ser creat l’any 1993, el Parc Natural del Garraf  l’any  1986 i el d’Olèrdola el 1992. Tots tres estan gestionats per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, i al del Foix també participen els ajuntaments i la Fundació Abertis.

El Parc del Garraf té una superfície de 12.377 ha. El Parc d’Olerdola és un territori petit de 608 ha. El Parc del Foix és un espai mitjà de mides, 3.100 ha, però gran en diversitat d’ambients natural. Atresora, des de la gran zona humida del Pantà del Foix, a pedregars i rocallisos calcaris, boscos i terres de conreu.

El Parc del Foix queda ubicat en el punt d’unió de les tres comarques de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Aquesta és una contrada que ha estat poblada des de la prehistòria. En època dels romans la Via Augusta hi passava a tocar. Durant l’edat mitjana el lloc va esdevenir frontera entre cristians i musulmans i si bastiren castells. Cap els anys vuitanta del segle passat la societat civil va iniciar les primeres gestions per protegir l’espai natural format pel pantà i el seu entorn.

El cim més alt del Parc del Foix és el turó de les Tres Partions, que fa 435 metres d’altitud. L’embassament es va bastir just al punt on el riu Foix travessa les muntanyes de la Serralada Litoral. La seva construcció es va iniciar el 1901 i es va inaugurar el 1928, malgrat que les obres no es van acabar fins 1943. Aquest pantà es va idear amb l’objectiu de superar la crisi de la fil·loxera i la baixada del preu del vi. Es va pensar que l’alternativa a les vinyes podia ser la transformació de l’agricultura gràcies al regadiu. Els nivells de l’aigua del pantà  acostumen a ser alts i estables, malgrat que està molt contaminat i no utilitzable turísticament.

Els valors naturals del Pantà van anar creixent, sobretot pel que fa als ocells, a mesura que es construïa a les maresmes penedesenques, fruit d’un urbanisme especulatiu i poc respectuós amb el medi ambient. Al parc hi fan niu una bona quantitat i varietat d’ocells rapinyaires: l’àguila cuabarrada, l’àguila marcenca, l’àguila calçada, l’astor, l’aligot, el duc,…. Els boscos de pi blanc es repeteixen per tot el parc, essent molt escassos els alzinars. Al costat del Foix hi viuen pollancres, àlbers, freixes, saücs, tamarius, …Al pantà antany hi vivien peixos autòctons com la bagra i el barb cua-roig, i fins i tot s’hi havia vist la llúdriga. S’hi han introduït peixos com la carpa, carpi, alburn, gambúsia, i fins i tot el silur i el peix gat. Actualment el peixos, degut a l’alta contaminació de l’aigua, no són aptes per el consum.

Publicat a El 3 de Vuit de 23 de juny de 2017

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 23 de juny de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.