CAN LLEÓ

A Sant Martí Sarroca el pla on avui hi ha el nucli urbà en temps prehistòrics havia estat un gran llac, i el turó de La Roca estava unit a la muntanya fins que uns grans terratrèmols el van fer desprendre per obrir pas a la riera de Pontons i van fer extingir el llac.

El poble es va formar entorn al castell i l’església, és a dir, dalt del turó, i va continuar allí fins a finals del segle XIX. Per les restes que s’hi han trobat, se sap que en temps neolítics i ibèrics ja estava poblat. De l’època romana s’han descobert sepultures, molins i forns de ceràmica. També s’han trobat arcs i pedres del castell que pertanyen a l’època visigòtica. El municipi de Sant Martí es va fundar l’any 1385, però durant l’edat mitjana, al ser terra fronterera entre moros i cristians, hi havia poca població. A finals del s. XIX, l’Ajuntament, les escoles, els jutjats, el cementiri, comerços i el cafè encara eren situats tots a dalt del turó i emmurallats. A la plana només hi havien masies aïllades.

Can Lleó és una masia noucentista del municipi de Sant Martí Sarroca. Està ubicada en una posició aturonada a la carretera que uneix Vilafranca amb Sant Martí, és d’origen baixmedieval amb importants remodelacions arquitectòniques portades a terme els segles XVIII i XIX quan la vinya, que s’ensenyorí de la comarca, li va donar la fesomia que té avui.

L’edifici és de planta baixa rectangular, pis i golfes, presenta dues grans torres a banda i banda de la façana, un baluard i una galeria posterior amb arcades de mig punt. Els interiors presenten elements d’interès. El patí està protegit per una tanca, amb un portal de pedra antic, amb arcades. Diverses dependències agrícoles annexes amb galeries d’arcs completen el conjunt.

La masia presenta una capella annexa del segle XVIII dedicada a la Mare de Déu del Roser. És un edifici d’una sola nau rectangular  amb capelles laterals entre els contraforts, capçat per un absis de planta semicircular i coberta de volta de canó amb llunetes. De l’interior cal destacar-ne el cor sobre l’entrada i el retaule sota una gran petxina. Altres elements que val la pena assenyalar són l’ull de bou a la façana i el petit campanar d’espadanya d’un ull que corona l’edifici. A la façana hi destaca la portada neoclàssica, flanquejada per dues columnes que sostenen un entaulament amb frontó triangular. Al timpà s’endevina la data de 1760. La coberta està feta amb volta de canó amb llunetes. Durant la Guerra Civil, milicians del municipi i de la comarca, cremaren el retaule barroc que hi havia.

Can Lleó és propietat de Guillem Lleó i Visa, la família del qual té dret de sepeli dins la capella del Roser segons uns documents del segle XVII. El conjunt, masia i capella, de Can Lleó està protegida com a bé cultural d’interès local.

Publicat al 3 de vuit del 16 de juny de 2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *