L’ESGLÉSIA DE CASTELLET

L’església de sant Pere de Castellet  és d’origen romànic i es troba situada a la part més alta del poble, prop del castell. Els orígens d’aquesta capella van lligats a la “història cristiana” del castell de Castellet, del qual n’era l’església. Antigament estava dedicada a sant Esteve, igual que la denominació del castell. El castell és documentat ja el 977, any en què el comte Borrell II —que ja el tenia pels seus pares— el vengué a Unifred Amat.

L’església és un edifici de planta rectangular i una sola nau, amb volta de canó i arcs torals; la coberta és a dues vessants, de teula àrab. Les dimensions interiors són 17’91 x 5’00 x 8’16 metres respectivament de llargada, amplada i alçada. La capçalera està formada per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiterià. La porta d’accés és d’arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra. Encara es conserven alguns dels elements llombards amb que estava decorada la façana, com les franges verticals.  

Al segle XII es va afegir un porxo, cobert amb una volta apuntada, i amb dos arcs de mig punt en el mur sud i un en el mur nord. S’hi arriba a través d’una ampla escalinata. Als murs laterals exteriors de les bandes de l’església hi ha contraforts; al cantó N, que aprofita una part del desnivell del terreny, hi ha un gran campanar de paret, recolzat sobre el mur lateral d’uns 9 metres d’alçada en un mur d’un metre de gruix i obert per quatre ulls en arc de mig punt en dos nivells amb una campana a cadascun. Esteve Cruanyes (Esglésies romàniques del Penedès, 1980) creu que “és molt possible que tingués un creuer, ja que en resten els arcs, el del N, no alineat amb la nau. El temple apareix documentat per primera vegada l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la va cedir a Santa Maria de Solsona.  El 1484 rebé com a sufragània la de Sant Esteve, i el 1739, la de Sant Marçal. Al segle XVII fou modificada pels comptes de Santa Coloma que en aquells moments eren els propietaris del castell. L’edifici contigu al de l’església és l’antiga rectoria, un edifici del segle XVIII modificat al XIX (1878).

Sembla que Bernat de Castellet va voler ser enterrar en aquest temple. Durant la guerra civil del 1936-39, malgrat que el mateix poble es posà a favor del rector quan esclatà la guerra,  es va malmetre les osseres que hi havia a l’atri d’accés, l’arxiu fou destruït completament i la casa rectoral saquejada. Procedents de l’atri d’aquesta església, es conserven en el Vinseum  de Vilafranca del Penedès dos capitells de marbre que formaven part d’un sepulcre, tallats amb la tècnica del trepant i representen motius vegetals i una àguila amb les ales desplegades. Sant Pere de Castellet està protegida com a bé cultural d’interès local.

Publicat a El 3 de vuit del 03-03-17

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*