Josep Arasa i Ferrer

El 8 de setembre de 1918, els rapitencs van demanar a l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos que fessin una escola al seu poble “pues es un perjuicio el tener que concurrir á la de los Monjos en la cual hay un curso en 140 alumnos puesto que el local es insuficiente para tantos”, i la incomoditat que representava que la mainada hagués de fer 4 k diàriament per anar a estudi.

L’octubre de 1924 la propietària del mas de La Tallada, Maria Teresa Cases i de Ayxemús, va cedir gratuïtament a l’ajuntament uns terrenys de 1800 m². a la Ràpita, a condició de que: els terrenys es destinessin exclusivament a la construcció de les escoles i una capella; que es creés una comissió responsable; que primer s’hauria d’aixecar la capella i després les escoles, o fer-ho al mateix temps; que no es podrien obrir ni finestres, ni obertures encarades cap a la resta del terreny de la qual s’havia segregat la parcel·la; i que el termini per acabar les obres fos de tres anys.

L’Ajuntament va acceptar aquestes condicions, i al febrer de 1926 es van encarregar els plànols a l’arquitecte vilafranquí Joan Güell. El dia 1 de gener de 1927 es col·locava la primera pedra de les escoles i la capella. Es van adjudicar per un pressupost de 15.000 pessetes al mestre d’obres Amado Ferrer dels Monjos. Els transports el feien els veïns que tenien animals grans. Els que treballaven amb cavall o matxo gros equivalia a tres jornals de peons. Es va fer el fonament amb grups de 6 veïns, els que no hi volien anar pagaven el jornal a un altre. La gent treballava tant que es discutia quin grup feia més metres. Els materials eren a compte del poble, el ciment el donava “Cementos y Cales Freixas”.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular i dues plantes d’altura, format per un cos central de més alçada, i dos cossos laterals. L’edifici s’organitza a partir del vestíbul central de la planta baixa, al qual s’accedeix des de la façana posterior i de les aules principals. Des del vestíbul central, mitjançant dues escales, es pot accedir a la planta superior dels cossos laterals on hi havia les diverses dependències auxiliars i els habitatges dels mestres.

Degut a problemes econòmics les obres es van allargar i l’Ajuntament va haver de demanar un préstec bancari per poder fer front a la construcció. La construcció de l’escola i la capella van estar un temps parades.  El 5 d’abril de 1931 hi hagué un atemptat amb dinamita a la serradora de Cal Barreres, els amos de la qual estaven vinculats amb l’Ajuntament. S’acusà injustament al mestre d’obres amb l’argument que l’havia fet perquè no cobrava les obres. Posteriorment es va descobrir l’autor. El novembre de 1931 van començar les classes.

Actualment a l’edifici ja no hi ha mainada i està infrautilitzat.

Publicat a El 3 de vuit del 24 de febrer de 2017