IGUALADA 1836 (1/2)

Corria l’any 1836, feia un parell d’anys que havia esclatat la primera de les tres guerres carlines del segle XIX, la dels Set Anys (1833-1840). El diari madrileny “El Eco del Comercio” es fa ressò d’un succés a la ciutat de Igualada a la vegueria del Penedès.

Morí Ferran VII sense descendència masculina, malgrat els seus tres matrimonis, i es produí un plet entre els partidaris que el seu successor fos el germà del monarca difunt, Carles Maria Isidre (carlins), i els partidaris que ho fos la seva filla Isabel que només tenia 3 anys, amb la seva mare Maria-Cristina de Borbó com reina regent.

La qüestió dinàstica no va ser l’única raó de la guerra. Després de la Guerra del Francès Ferran va abolir la Constitució de 1812, però després del Trienni Liberal (1820-1823), Ferran VII no va tornar a restaurar la Inquisició, i en els últims anys del seu regnat va permetre certes reformes per atreure els sectors liberals que, a més, pretenien igualar les lleis i costums en tot el territori del regne eliminant els furs i les lleis particulars.

Sota els dos pretendents al tron si amagaven dues ideologies ben diferenciades: els partidaris de l’absolutisme (el pretendent Carles), i els liberals agrupats a l’entorn de la regent Maria Cristina i de la seva filla Isabel, reproduint el que havia succeït a la guerra realista (1822-1823) i la dels Malcontents (1827-1828). La ruralia, el clergat i la noblesa eren absolutistes. Aragó i Catalunya es va veure com una oportunitat de recuperar els seus drets forals, perduts després de la Guerra de Successió espanyola, mitjançant els Decrets de Nova Planta.

L’actitud de les potències europees va ser decisiva. Els liberals van rebre suport del Regne Unit, Portugal i França en forma de crèdits per al tresor i de forces militars. Els britànics van enviar la Legió Auxiliar Britànica, mentre que la Royal Navy realitzava funcions de bloqueig. Els portuguesos van enviar una divisió auxiliar i els francesos la Legió Estrangera a més de col·laborar en el control de la frontera i de les costes espanyoles. Els carlins van rebre ajuda de les potències conservadores: Àustria, Prússia, Rússia i Nàpols, diners i armes però no soldats.

La Primera Guerra carlina o Guerra dels Set anys va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. A Catalunya els carlins no aconseguiren estabilitzar un front de guerra i practicaren la guerra de guerrilles. Els cristins controlaven les principals institucions de l’estat, la majoria de l’exèrcit i totes les ciutats importants.

A Igualada, el 18 de setembre, de 1834 ja va ser afusellat Joan Romagosa i Pros (La Bisbal del Penedès 1791), que havia estat comandant general carlí del Principat. http://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=210418

Publicat a El 3 de vuit 27 de gener de 2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*