Josep Arasa i Ferrer

En Pere Mestre i Cases és un dels penedesencs referenciats a la Gran Enciclopèdia Catalana.  Però per trobar la seva biografia cal que ens adrecem al text que Josep Coll i Mestre en fa a ”Personatges il·lustres de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf”.

En Pere Mestre i Casas (1897-1940) era tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls per Esquerra Republicana de Catalunya. Tenia 42 anys quan el 10 de juliol de 1939 els tribunals franquistes el van jutjar i condemnar a la pena de mort. El van afusellar al Camp de la Bota de Barcelona el 21 d’octubre de 1940.

En Pere Mestre va néixer a Cal Nicolau de les Masies d’Avinyonet del Penedès. Des de jove va anar a viure a Olesa de Bonesvalls, on va conèixer a la Pepa Urpí amb qui es va casar l’any 1921.

El poble el coneixia amb el renom del Cacauero perquè els festius venia cacauets al local social de “la Penya”. Amb treball i enginy va anar prosperant, primer en el negoci de la calç que transportava a d’altres poblacions. Va poder comprar dos carros i dos animals i, va contractar treballadors. L’aprofitament del terreny calcari a Olesa ha provocat que des d’antic es produís calç. Al segle XVI ja s’esmenten forns de calç. La calç s’utilitzava molt al poble com a preventiu sanitari contra les epidèmies i altres malalties contagioses, així com en la construcció i també es venia per fer carbur de calç per a enllumenat.

Posteriorment, en Pere,  va entrar en el negoci forestal i l’any 1930 ja es va poder comprar un camionet de tres tones. Explica Josep Coll que “tenia crèdit arreu, com a les farineres de Vilafranca o al forner d’Olesa, qui podia donar el pa de franc als seus treballadors fins que en Pere els pagava els jornals després d’haver cobrat la calç”.

El 1932 va iniciar la construcció de Les Voltes (actual biblioteca). Allà hi va instal·lar el seu magatzem, maquinaria per treballar la calç, per serrar la fusta i per piconar la pedra per la carretera d’Avinyonet a Olesa que en aquell moment asfaltava la Diputació. Va comprar un altre camió i donar feina a molta gent.

L’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, una grup d’homes armats el va forçar a sortir de casa i el van obligar a acompanyar-los a l’església d’Olesa, on els exaltats “forasters” van matar un veí que s’oposava a que la cremessin. L’església havia estat construïda el segle XVIII, i amb l’incendi es perderen diferents retaules. La casa rectoral fou totalment destruïda. Sortosament es pogué salvar tot l’arxiu parroquial i el cos de l’edifici del temple.

El 3 de març de 1939 uns guàrdies civils van detenir-lo injustament  a casa seva per aquets fets. Olesa en aquell moment tenia 414 habitants, el franquisme jutjà 13 persones, i se sentenciaren 4 penes de mort.

Publicat a El 3 de vuit el 18-11-16