LA REPRESSIÓ DEL POBLE GITANO (2/2)

Deixa un comentari

A partir del 1434, en què es documenta, per primera vegada, l’arribada de gitanos a Montblanc, fonts administratives o judicials assenyalen els seus viatges freqüents en el nostre país. La tolerància per aquests estrangers procedents de terres llunyanes, durarà unes quantes dècades, i s’acabarà amb el segle XV. Al segle següent i fins al Decret de Nova Planta, la substància de la política catalana destinada als gitanos podrà resumir-se amb una paraula: expulsió. Sovint es van veure severament perseguits a Catalunya, on es dictaren pragmàtiques que els sancionaven, com aquesta donada a Perpinyà el 12 d’agost de 1534 on s’utilitzen indistintament els termes gitano i bosnià per anomenar-los, en considerar que provenien de la regió de Sarajevo a Bòsnia.

“...que dins deu dies després de la Publicació de dites crides Reals los gitanos o bosnians evacuen la Ciutat de Barcelona y d’altres ciutats, viles y llocs de dits Principat y Comptats sots pena de pèrdrer tots los bens y de ser açotats y posats en Galera los qui seran de edat de vint anys fins en sinquanta y los demés de menor ab les dones sían desterrats  y que los oficials Reals nols puguen guiar sots pena de Cent lliures Barcelonesas….. Per ço inseguint dites crides Reals en virtut de la evocata causa sobre assò feta en lo Real Consell anirà per totes les parts de Catalunya y comptats de Rosselló y Cerdanya y a instància de dit procurador fiscal capturaran dits gitanos o bosnians, així hómens com dones y los pendrà totes les robes, diners, bestiar y lo demés aportaran y ho lliurarà tot al noble Regent de la Real Audiencia que fortaficarà contra d’aquells per ser vagabundos y foragitats de dits Principat y Comptat.

En Benjamí Català en el seu interessant llibre “La Bisbal, el llarg batec d’un poble al Penedès” (1998) recull una subhasta –encant– que tingué lloc a Vilafranca de bens expropiats als gitanos l’any 1635. A la subhasta hi anaven “gent sense escrúpols per comparar productes a bon preu, sobretot bestiar”.

Dijous 26 de juliol de 1635, Encant tingut en Vilafranca de Penadès Bisbat de Barcelona per ordre y manament del Magnifich Mossèn Herònim Galí comissari real, ciutadà de Barcelona…… dels animals y daltres béns mobles ha trobat en poder de gitanos, o, bosnians quan los ha capturats…. Lo qual encant se és tingut en presència de Gaspar Berthomeu burges y notari de dita vila, scriva y senyor útil y propietari de la cort del magnifich balle de dita vila. Las quals coses son venudes al mes donants y són les següents: …..un rosí roig ab lo morro blanch y patas blancas per 11 lliures y 10 sous a Gabriel Planas velluter de la present vila. A Joan Pau Ramon çabater una burra prenys, pel de rata per tres lliures y set sous. A Pere Lleonart teixidor de lli una jegua de pèl roig per preu de sinch lliures y catorse sous….” El document segueix enumerant propietats expropiades als gitanos i els preus en què foren adjudicades en subhasta: una burra de pèl negre, una egua de pèl negre (4 lliures), una mula de pèl roig (5ll, 3s), una somera de pèl negra (3ll), fins una egua vella per la qual un tal Corralles tan sols va pagar una lliura. En el mateix lot també es subhastaren flassades, olles de ferro colat, etc.

Publicat a El 3 de vuit el 28 d’octubre de 2016

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 29 d'octubre de 2016 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.