EN JAUME DE LA GOTLLA 2/2

Deixa un comentari

Les tropes del general Godet s’havien aixecat en armes a les Illes Balears el 18 de juliol de 1936. La idea d’una expedició a Mallorca sembla que va  estar present en les forces lleials al govern des que va ésser presa pels alçats juntament amb Eivissa i Formentera.  Menorca era l’única illa de l’arxipèlag balear que no va quedar alineada amb les forces rebels.

Des del 23 de juliol, s’iniciaren diferents accions en contra dels sollevats a les Illes. Aquell mateix dia al matí els avions republicans bombardejaren Palma amb proclames que incitaven als soldats a matar els seus caps i oficials i es demanava la rendició. Els dies següents caigueren sobre l’illa bombes d’escassa potencia i de mala qualitat, -més del cinquanta per cent no explotaren- a més de premsa, proclames i fins i tot fullets pornogràfics. L’1 d’agost, una operació menor de tropes republicanes procedents de Menorca aconseguiren prendre Cabrera breument, però foren desallotjades poc temps després.

En Jaume Bertran (Jaume de la Gotlla) va participar a la Reconquesta de Mallorca, una operació, comandada pel capità de l’exèrcit de la Republicà Alberto Bayo Giroud (1892 – 1971).

Alberto Bayo estava afiliat a l’UMRA (Unió Militar Republicana Antifeixista) i en l’aixecament colpista, ostentant el grau de capità, es va mantenir al costat de la República. Col·laborà en la lluita contra els insurrectes a Catalunya i poc després decidí muntar una operació naval amb les milícies antifeixistes, especialment d’Estat Català, conegudes com la Columna Balears, per alliberar Mallorca i Eivissa. El 6 d’agost a Barcelona conclouen els preparatius logístics per al desembarcament, amb el suport del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i del Govern català.

La flota del capità Bayo prengué Eivissa i Formentera, i després de passar per Menorca, -2 d’agost- es desplaçà a Mallorca per començar la invasió. El Quarter General de l’operació s’instal·la a Maó. Una centúria de voluntaris estrangers (entre ells francesos i argentins) se sumaren a les operacions.

El desembarcament a l’Illa de Mallorca es produí el 16 d’agost de 1936 a Portocristo i les escaramusses duraren vint dies. La resistència dels insurrectes fou major de l’esperada, especialment per la compra d’hidroavions a Itàlia, pagats pel financer Joan March, que metrallaren la zona alliberada pels republicans, i per l’arribada de reforços italians. Atesa la resistència, la manca de reforços -demanats per Bayo- i la descoordinació amb grups de milicians de la FAI, les columnes expedicionàries s’hagueren de retirar ordenadament vint dies després, entre el 5 i el 12 de setembre, després d’haver patit nombroses baixes.

De retorn a Barcelona, els milicians d’Estat Català s’incorporaren a diferents fronts de combat amb la bandera estelada: un centenar es va integrar al Regiment Pirinenc Núm. 1 a la frontera amb França, un altre grup es va incorporar als fronts de Madrid, mentre que el grup més nombrós es va concentrar a Farlete, a Saragossa i va prendre el nom de Columna Volant Catalana.

En acabar la guerra en Jaume Bertran va ser condemnat a 30 anys de presó. Fins el 5 de maig de  l’any 1947, quan va obtenir la llibertat condicional, va estar  a la presó de Murcia,  la llibertat definitiva no la va obtenir fins el 24 de febrer de 1969. Va morir a Moja l’any 2000.

Publicat a El 3 de vuit del 16-09-16

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 17 de setembre de 2016 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.