Josep Arasa i Ferrer

Can Faula va ser el nom que Rusiñol va donar a la primera casa que va comprar a Sitges. Es tractava d’una casa de planta baixa i un pis on l’artista va realitzar unes primeres obres d’adaptació, amb la instal·lació de gas ciutat i l’obertura d’un finestral on s’havia de col·locar un dels finestrals gòtics procedents de l’antic castell feudal reconvertit ja llavors en Casa de la Vila.

El mes de setembre de 1893 Rusiñol traslladava a Sitges la col·lecció de forja que hi quedà dipositada ja per sempre. Pocs dies més tard, coincidint amb la Segona Festa Modernista, va fer una primera inauguració.

Rusiñol va estructurar la planta baixa en tres àmbits separats per arcs de pedra. Al primer, corresponia al rebedor; el segon, a la sala d’estar. Al tercer espai, amb la façana que dóna a mar,  hi va instal·lar l’antiga pica de batejar del segle XV procedent del Santuari de la Marededéu del Vinyet. Allà hi va fer construir el  gran vitrall de colors amb vidre emplomat blanc i motius decoratius de caràcter animal i vegetal. De la Sala del brollador enfora Rusiñol va fer construir una torratxa amb sortida a les roques que arribava fins a mar.

Un any mes tard, el maig de 1894, Rusiñol presentava a l’Ajuntament de Sitges una nova instància acompanyada aquesta vegada d’un plànol signat per l’arquitecte Francesc Rogent que va concebre l’espai des de la doble condició de casa popular en planta baixa i un gran saló modernista a la primera planta d’estil neogòtic. Havia adquirit la casa del costat, Can Sensa, un corralet que havia quedat buit per la mort del seu únic habitant. La incorporació de l’immoble va comportar l’arranjament definitiu de la casa-taller de l’artista.

La disposició original del Cau Ferrat, conservada fins l’actualitat, és doble. La planta baixa concebuda com un espai amb totes les característiques de l’arquitectura popular catalana revestit amb elements artístics: finestrals de forja, arrambadors i plafons de ceràmica popular dels segles XVII al XIX, elements de pedra tallada i arcades per separar les diverses estances.

La casa de 1894 és la que configura la gran llar de foc amb la cuina econòmica al costat; a la banda de mar es troba l’estudi, on Rusiñol solia escriure, amb el piano que l’artista tocava de tard en tard i, a l’altra banda, donant a la façana del carrer Fonollar, la sala i alcova de l’artista. La primera planta l’ocupa el Gran Saló d’estil modernista neogòtic, amb grans columnes decoratives que acaben en un sostre enteixinat de fusta decorat amb motius heràldics. El juliol de 1894 l’obra quedà enllestida i va ser objecte de la consegüent celebració de la coberta fent-la coincidir amb la festivitat de Sant Jaume.

Rusiñol anà omplint el Cau Ferrat d’objectes d’art procedents dels seus viatges, excavacions, amistats i intercanvis: forja, art antic,  pintura moderna i una part de mobiliari de caràcter artístic i sumptuari. Quan el 1931 es va obrir el testament de l’artista, Sitges passà a heretar el tresor que Rusiñol li havia llegat per l’estimació manifesta que li professava.