Josep Arasa i Ferrer

Santiago Rusiñol i Prats (1861 – 1931) va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d’obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d’un extens nombre d’articles, el situa com a referent decisiu de l’art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

Va néixer a Barcelona, en el si d’una família d’industrials del tèxtil provinent de Manlleu. Hereu del negoci familiar, ja es perfila el seu interès per l’art de la pintura durant l’adolescència. El 1886 es casa amb Lluïsa Denís. L’any següent neix la seva filla, Maria, però, pocs mesos després, el caràcter inquiet, el desinterès pel negoci familiar i el desig per dedicar-se a pintar, viatjar i conèixer món l’allunyen de la família. Comença a viatjar per Catalunya i Espanya, per França i per Itàlia.

El 1888, es revela com a escriptor col·laborant regularment amb articles al diari La Vanguardia. El 1889 trenca la relació amb la família, ruptura que durarà deu anys; tanmateix, mantingué el contacte amb la filla. El 1889 se’n va a estudiar a París, on residí a temporades durant la primera meitat de la dècada dels noranta.

Mentre habitava a París la tardor de 1891, en una de les incursions que va fer a Barcelona, anant amb tartana a Vilanova va fer parada a Sitges per dues raons. L’una es que feia poc hi havia fet una estada pictòrica el seu gran amic, el pintor Ramon Casas. L’altra és que Rusiñol es dirigia a Vilanova per visitar la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer, el prohom de la Catalunya de la Renaixença que, a més de ser escriptor i polític, havia esdevingut un col·leccionista consagrat i havia obtingut un quadre del Greco, L’Anunciació, com a dipòsit procedent del Museu del Prado.

Als trenta anys d’edat escassos, Rusiñol també  ja era un col·leccionista consagrat; la seva important col·lecció  de forja havia estat exposada amb tots els honors a l’Exposició Universal de 1888.

A resultes d’aquella estada a Sitges, Rusiñol hi va fer amics, entre els quals hi havia els pintors Joan Batlle i Amell i  Arcadi Mas i Fondevila. L’agost de 1892 Rusiñol va organitzar l’Exposició de Belles Arts de Sitges, esdevinguda la Primera Festa Modernista. De Sitges li agradava la vila, el paisatge, la gent i la facilitat de comunicació amb Barcelona gràcies al ferrocarril. En aquells moments l’artista, separat de la seva muller, no tenia altre domicili que un estudi al carrer Muntaner de Barcelona amb l’escultor Enric Clarasó on aquest modelava i on Rusiñol hi tenia dipositada la gran col·lecció de forja i objectes artístics que havia anat adquirint.

Sitges oferia a l’artista l’entorn paisatgístic i humà que cercava. Hi trobà, finalment una senzilla casa de pescadors que el juliol de 1893 va adquirir a “Déu Nostre Senyor” perquè la darrera propietària li havia llegat en testament per garantir el destí de la seva ànima, de manera que l’artista va fer tractes amb el Bisbat de Barcelona. Rusiñol va atorgar a la seva casa-taller el motiu que la seva família tenia a Manlleu, Can Falua.