Josep Arasa i Ferrer

L’aigua és un element primordial del calendari festiu i és la font i l’origen de la vida. Els antics cultes a les aigües: dones d’aigua, sirenes… van sobreviure a la predicació del cristianisme, fins al punt que l’església va acabar integrant-los a la litúrgia i al santoral.  Els demiürgs de l’aigua van ser substituïts per sants: Magí, Domènec, Carme, Grau, Antoni de Pàdua…

Una tradició entre els seguidors de Sant Domènec de Guzmán Garcés -fundador de l’ordre dels dominics- ha consistit en beneir el dia de la festa del sant -4 d’agost- l’aigua del pou que es trobava a l’interior dels claustres dels convents dels dominics. Escriu Joan Amades al “Costumari Català” fent referència a la seva celebració a Barcelona: “La pagesia del pla de la ciutat feia festa, i en llargues corrues, qui a peu qui en carro, venien a cercar aigua miraculosa de Sant Domènec. Perquè es conservés amb més puresa se l’emportaven en càntirs nous que compraven expressament en una fira exclusiva de càntirs que tenia lloc pels voltants del convent de Santa Catarina” (convent on primer va ser enterrat Sant Raimon). Encara actualment a Argentona, on fan la festa de l’aigua, es manté una fira de terrissaires. A la Ràpita aquesta exaltació s’ha transformat en festa major d’estiu.

Des que l’any 1603 es va construir el convent dels dominics a l’espai on havia nascut en Raimon de Penyafort, cada dia 4 d’agost els frares beneïen l’aigua del pou del convent, a la qual s’atribuïa la virtut de guarir les febres, per la qual cosa en donaven profusament a tothom que en demanava. Acudia molta gent de la contornada a cercar-ne.

Un document parroquial de Santa Margarida del Penedès de l’any 1858 reproduït per Joan Torrents a “Centre Cultural Recreatiu Rapitenc 1905-2005”  diu que “el dia del Sant a les 9 hores se canta lo ofici en la Iglesia del convent…Acabat se cantan los goig. En tots los dias assisteix lo Ajuntament en tot” .

Quan els frares, per raó de la desamortització de Mendizaval (1836) van deixar el convent i el va comprar en Puig i Llagostera l’any 1851, ell va ser qui va mantenir la tradició i es va fer càrrec de les despeses. La benedicció de l’aigua es convertí en un aplec molt concorregut pels vilafranquins.

El 13 d’agost de 1865 el periòdic l’Eco del Panadés”  explica que el dia de l’aplec “de Sto. Domingo….en el ultimo tren subieron …quinientas personas en la estación de Santa Margarita y Monjos….ademas concurrieron gran numero de carros ocupados por gente joven, .. que al regressar entonaban los cantos populares mas en boga…”

I amb el pas del temps aquella festa per la benedicció de les aigües del pou, aquell aplec, es va transformar en la Festa Major de la Ràpita. El 19 d’agost de 1904 Joan Basany rector de la parròquia de Santa Margarida escrivia “A les 9 en punt del 4 d’agost , ´s diu missa en la Esglesia del Convent de S. Domingo, propietat avuy de la Vda. de Puig i Llagostera, Dª Rosa Amat. La festa principal ´s fa lo diumenge següent en que en lloc de la 2a missa de la parroquia ´s va a S. Domingo hont’s celebra ofici sé tota orquestra. Lo Parroco ´s queda a menjar ab los amos y cobra 10 pts.  La barriada de la Rápita celebra la seva festa major….”