Gràcies a l’amic Antoni Selva, he conegut la figura del mossèn Antoni Serra i Planes, nascut a Sant Jaume de Frontanyà, i que va ser durant molts anys “lo Rector de Pallerols” (Pallerols de Rialb), on va morir i va ser enterrat. Carlí fins al moll de l’os, aquest autor, que podríem considerar dels primers romàntics catalans, ens ha deixat poemes com el següent, d’un alt interès sociolingüístic:
Encara la gran mania
de parlar’ls en castellà!
A ells lo pur català
sempre parlar se’ls deuria,
qui no’l sàpiga que estudia
que si vol ja l’aprendrà.
Dat cas que en Pallerols vinga
algun rector castellà,
ab lo llenguatge del poble
bé se haurà d’acomodà;
se per cas no entén los termes
que en los versos he posat,
faran de vocabulari
tota la gent del veïnat.
Ay, locura com aquesta
jo no crec que troba igual,
que sent prou ample el portal
haguem d’entrar per la finestra;
que per una llengua estraña
la pròpia haguem de deixà.
150 anys després, la llengua estranya ja no és tan estranya, gràcies a les polítiques educatives, coartives i, ja sé que no agrada recordar-ho, poblacionals que l’Estat espanyol ha imposat sense cap mena de vergonya i de les quals mai no ha renegat, amb l’ajut, imprescindible, és clar, de certes capes de la societat catalana autòctona. Ara com abans, sembla que per a molts el portal de la llengua catalana els queda petit…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!