Josep Arasa i Ferrer

La planta de Ciments Griffi a Vilanova i la Geltrú, popularment coneguda com “la Griffi”, es va inaugurar l’any 1926 i sempre va treballar amb aquesta marca comercial de ciment blanc malgrat que va tenir diversos propietaris. Situada al polígon industrial Masia Barreres, la fàbrica va conviure amb dificultats amb la població del barri del Tacó, que va denunciar reiteradament que els índexs de contaminació de la zona superaven els límits legals.

Griffi,  va tancar les seves portes l’abril de 2009 quan donava feina a una cinquantena de treballadors. Havia d’invertir en la millora de les instal·lacions per reduir les emissions de pols a l’exterior, i fer front a les despeses d’urbanització del polígon industrial on estava situada.

Els treballadors de Griffi van mantenir una llarga vaga entre el 20 d’agost de 1930 fins el 22 d’abril de 1931. Un dels membres i cap davanter del Comitè  de Vaga fou Joan Arans Nin, membre de la CNT.

Joan Arans va néixer a Albinyana l’any 1893, residí al Vendrell i a Vilanova i la Geltrú, on morí l’any 1964.  Participà en la constitució de la Federació Comarcal del Baix Penedès de la CNT, adherida a la Federación Nacional de Obreros Agricultores de España. El 21 de març de 1923 firmà els estatus de la Federació de Sindicats Obrers de la Comarca del Vendrell (sic) (de la CNT). El 28 d’abril següent va ser elegit Tresorer de l’esmentada federació. Es traslladà a viure a Vilanova i la Geltrú on entrà a treballar a “la Griffi”.

Assistí al 3er congrés confederal de la CNT (Madrid, 1931) representant els sindicats de Vallcarca, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Fou secretari del Comitè Regional de Camperols de la CNT el 1932. Amb l’escissió de la CNT, el 1932, s’alineà amb els Trentistes que defensaven la necessitat d’una fase de preparació abans de l’inici de la revolució social. A més proposava una revolució per l’educació i l’exemple. La seva visió xocava amb una altra tendència més radical de la CNT representada per la FAI.

Joan Arans va ser empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934.  Els primers dies de la guerra civil, participà en el salvament de diferent persones que els de la FAI pretenien matar. Fou nomenat Secretari d’Adquisicions del Consell d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra els franquistes el condemnaren a mort, pena que li commutaren per presó.

Joan Arans  va ser un home d’una notable cultura (que va adquirir en l’estada en un seminari). Va escriure diversos articles a la premsa obrera vilanovina, amb el pseudònim de “Ego”. També col·laborà amb el periòdic “Acracia” de Reus (1923).

En relació a la vaga de Griffi va escriure: (30 d’agost de 1930) “… que ningú s’extralimiti en els seus actes, no necessitem cometre cap tipus de violència per triomfar”. (24 d’abril de 1931) “.. El final que ha tingut la vaga ens permet anar amb al cap aixecat, però l’ètica no ens permet abusar del triomf. L’ús d’un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d’una derrota”. Paraules que mantenen tota la seva vigència.