LA IAIA COMPRA UN TROS DE CEL (1/2)

Deixa un comentari

La Història d’aquesta setmana té els seus orígens en una operació comercial que contava una avia de la residència de la Gent Gran de Mediona. La dona, amb la gràcia que dóna la senectut, m’explicava com un capellà havia venut a la seva padrina un tros de cel. Recordava el rebut de paper que, a principis del segle XX, aquell espavilat rector havia donat com justificació de la transacció comercial. La seva padrina no volia anar a les calderes d’en Pere Botero.

Una indulgència és el perdó dels pecats. Les indulgències, la barroera venda d’un tros de cel, van arribar a ser un important negoci per l’església.  El clergat ho venia a canvi de béns i diners i els creients ho compraven per por a l’infern.

El temor de Déu i de l’infern ha regit la vida de l’ésser humà des de la nit dels temps. Com a civilització, hem crescut sobre el convenciment que la nostra conducta tenia una sanció a l’altra vida. Això ja ho deien els egipcis, després el judaisme, i el cristianisme ho va manllevar. El concepte de l’infern ha anat canviat amb el temps: des de les primàries calderes de foc etern, a Pau VI que sostenia que l’habilitat més gran del diable és fer-nos creure que no existeix, Joan Pau II va dir que l’infern no era un lloc sinó un concepte metafísic, fins Benet XVI que va restablir el concepte antic i clàssic.

Als segles VIII i IX les indulgencies, el perdó per no anar a l’infern, consistia en fer alguna peregrinació a algun lloc sant –cosa que implicava anys en aquells temps- o dormir en un camastre folrat d’ortigues. Però no calia fer cap aportació econòmica a l’església. Eren penes espirituals redimides amb patiments terrenals.

Quan a mitjans del segle IX l’església diferencia entre la absolució (donada únicament por Deu) i la indulgència (concedida per l’església), la venda d’indulgències va augmentar. Diferents papes van fixar els preus. El papa Inocenci III (1160-1216) va proclamar “Creuada Hispànica” a la  “Reconquista cristiana de España”, i amb la venda d’indulgències va finançar expedicions militars.

Nombrosos autors i personatges il·lustres van criticar el comerç del perdó dels pecats, dels trossos de cel, com o feu Juan de Hussenitz (1370-1415) o més tard Martí Luter, en el que va ser l’inici del cisma de l’església catòlica.

Quan l’abril 1506 el papa Juli II –el papa guerrer- va posar la primera pedra de la basílica de sant Pere de Roma va estendre la venda d’indulgències per pagar la construcció de l’edifici. Els catòlics alemanys van protestar. El papa següent, Lleó X (1475 – 1521), papa entre 1513 a 1521 amb el número 217, va recorre encara més a la venda d’indulgències per recaptar diners per les malmeses finances vaticanes. Aquella operació comercial va ser la gota que va fer vesar el got del que seria la Reforma Protestant de Martí Luter.

Sartre deia que l’infern són els altres. Possiblement l’església ja no ven parcel·les al cel perquè l’infern dels nostres dies està en els camps de refugiats, en els desnonaments, en els informatius diàriament plens de situacions en què el mal actua amb minuciositat.

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 29 de maig de 2016 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.