Josep Arasa i Ferrer

El cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most juntament amb la brisa es converteix en vi. De xafar el raïm amb els peus també es deia “piar”. Els cups. “disposen de dos departaments. La part més gran del cup es comunica amb la cubella, que és per on es treu el most quan es trascola. Dins la cubella, s’hi posa una mena de camisa feta de fusta o sovint de canya” anomenada arnera (Bellesa rural al Baix Penedès-Benjamí Català Benach).

“Abans quan al Penedès no es collia gaire raïm, els cups no eren gaire grans i acostumaven a ser de fusta. L’any 1598 al castell de la Bisbal hi havia dos cellers que, entre d’altres coses, contenien dos cups de fusta vells, sinch botes de cadireta grosses, tres botes, dos carretells quiscin de una carrega,….. O sigui, per emmagatzemar el vi al castell tots els recipients eren de fusta, en canvi, el celler d’oli el cup estava encaironat”.

“Jeroni Vidal de Freier, l’any 1584, va vendre a Joan Romeu, hostaler dels Monjos, un cup gran de fusta grossa de tinguda de sinquanta carragas poch mes o mancho, una bota de fusta grosa ab sa cadireta de tinguda de vuyt carragas”. Tot i així, a la mateixa època, alguns cups estaven fets amb carreus de pedra com és el cas del que hi ha prop del castell de Calafell.

A l’Alt Penedès el percentatge de vinya sobre la superfície total de terra conreada l’any  1720 era del 16.18%. Quan es va intensificar el conreu de la vinya -l’any 1860 la superfície de vinya a l’Alt Penedès ja era del 67.46% sobre el total de la superfície conreada i al Garraf el 62.13%- els cars cups de pedra que només podien tenir els poderosos o els petits cups de fusta van caure en desús. S’havia de disposar de cups de gran capacitat i fàcils de construir. S’adoptà el sistema de fer-los enterrats i enrajolats. Gairebé totes les cases de pagès construïren un o dos cups, majoritàriament a les entrades, malgrat que alguns, excepcionalment,  es feren a les vinyes mateix.

La verema trepitjada fermentava i bullia dins el cup. La fermentació és un procés biològic que realitzen els llevats. Quan aquests llevats entren en contacte amb el most transformen els sucres en alcohol, gas carbònic i calor. El gas carbònic havia produït més d’un disgust i, fins i tot, alguna mort. 1752 Ramon se alfega en un cup, d’edat 30 anys a la Bisbal. El 1869 al Montmell, José Ricard Virgili del Pla de Cabra muerto de muerte repentina por haberse caido en un lagar y haberse ahogado en el vinoso vaho.

Abans de veremar es netejaven bé l’interior dels cups i la part superior amb aigua. Després si abocaven els raïms que es trepitjaven amb els peus agafant-se amb una corda per no relliscar i caure dins el cup. Quan estava ple de verema es tapaven amb unes fustes el cup i la cubella. Al fons de la cubella hi havia una cadolla (un clot). Quan el vi havia bullit (fermentat) arribava el moment de trascolar i amb una galleda o perol d’aram es portava a les botes. Després s’omplien les portadores de brisa i es traslladaven a la premsa per treure la resta de vi que quedava a la rapa.