EL MARTELL DE LES BRUIXES 3/3

Deixa un comentari

L’origen de la Inquisició a Catalunya és l’any 1194, quan Alfons el Cast o el Trobador va promulgar a Lleida un document contra l’heretgia valdesa. El 1198, Pere el Catòlic va promulgar  una constitució en el mateix sentit. D’aquesta manera, podem veure com la Inquisició s’institucionalitza a la Corona d’Aragó, per reprimir els progressos de les heretgies, primer dels valdesos i posteriorment dels càtars. El papa Alexandre IV (1199-1261) va ordenar als inquisidors que no sols perseguissin les heretgies evangèliques sinó les supersticions populars, situant-les totes en el rang superior de crims contra la fe.

Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276), la inquisició va fer un gran pas endavant cap a la institucionalització amb la figura del dominic rapitenc Raimon de Penyafort, el qual va configurar-la i va vincular-hi en certa mesura el seu orde. Els dominics i inquisidors alemanys Heinrich Kramer i Jacob Sprenger van escriure l’any 1486, Malleus maleficarum, subtitulat Per colpejar les bruixes i les seves heretgies amb un poderós martell, que es va difondre ràpidament per arreu d’Europa.

Aviat es va estructurar un sistema teològic segons el qual la bruixa és una servidora física i real del dimoni, per això “malèfica non patieris vivere”, la bruixa no permetràs que visqui. Els caçadors de bruixes ho tenien clar i tot el que anava contra els seus dogmes era suspecte de satanisme, de bruixeria i calia extirpar-ho. Obligaven a la confessió pública, tant dels pecats reals com dels que els inquisidors esperaven que fossin confessats. Per obtenir les confessions no dubtaven en utilitzar el turment. A la butlla del papa Inocenci VIII (1434-1492) es llegeix “el turment s’ha d’usar amb tota llibertat. Fins i tot si la rea no declara, ja que el seu silenci podria ser degut a encantament diabòlic”.

Segons Bienve Moya “Durant tots aquests segles, sota el mateix gènere de bruixes foren condemnades simples neuròtiques, cortesanes caigudes en desgràcia, dones massa intel·ligents per haver nascut en aquella època, veritables sacerdotesses d’antigues religions matriarcals,….”

Es desconeix amb exactitud el nombre de condemnats durant la cacera de bruixes a Europa (XIII-XVIII), segons alguns autors va produir 60.000 víctimes, d’altres eleven la xifra a centenars de milers. A Catalunya la persecució es va concentrar especialment en els períodes 1450-1500 i 1580-1650. Malgrat s’estimi que la Inquisició va processar 5.900 persones, no totes ho foren per bruixeria. Mai no sabrem la xifra exacte del total  d’encausats i executats per bruixeria, ja que la majoria de processos van ser protagonitzats per tribunals locals i en molts casos resulten tan sols un darrer eco de la repressió local.

Al Penedès es té noticia de processos per bruixeria a Vilafranca del Penedès, Bellvei, Subirats, Igualada, sense oblidar els incoats per la Pia Almoina de Barcelona a Sitges el 1548 en el qual es va executar una persona.

El metge i poeta valencià Jaume Roig del segle XV en el seu llibre “Espill o llibre de les dones”, afirmava que “moltes n’han mortes / en foc cremades, / sentenciades / ab bons processos / per tals excessos / en Catalunya”. L’últim procés col·lectiu es produeix el 1643, en plena Guerra dels Segadors, quan van ser encausades trenta-dues dones de la comarca del Capcir. La Inquisició, a l’Estat espanyol, es va abolir definitivament l’any 1820.

Publicat a El 3 de vuit de 27 de novembre de 2015

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 30 de novembre de 2015 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.