ESPANTABRUIXES 2/3

Deixa un comentari

Antigament, quan les desgràcies, les pors i tot el que resultava incomprensible era culpa de les bruixes i els mals esperits, era freqüent que es dibuixessin tota una sèrie de curiosos símbols a les teules i a les rajoles dels ràfecs de nombroses construccions, sobretot en masos, esglésies i algunes cases de poble, per tal de guardar la casa d’aquestes influències malèfiques.

Joan Amades explica que la manera més senzilla d’espantar les bruixes, era posar-se una peça de roba a l’inrevés: una camisa, una mitja, el mocador del cap…… En altres pobles deien que calia portar un objecte beneït, com un escapulari, una medalla o fer el senyal de la creu sobre el coixí amb aigua beneita al punt d’anar a dormir. Els amulets per fer fugir la bruixeria eren el pa beneït, que és un aliment sagrat i per això se  n’havia de guardar sempre un tros a la casa; o la ruda, coneguda també com a “herba de bruixa” per la fortor que desprèn  i pel seu poder abortiu. Cels Gomis conta com les bruixes no podien fer cap mal a qui portes un brot de ruda borda a la butxaca.

Segons conta la tradició popular, les bruixes tenien especial predilecció pels cellers, els estables i, sobretot, els teulats, indret on solien moure les teules per fer fressa i molestar els inquilins, els quals no podien dormir en tota la nit. Aquestes nits sorolloses eren especialment intenses en dies de pluja, de neu o de forta tramuntana.

Per espantar els mals oratges produïts per les bruixes calia posar al foc a terra llorer, romaní, olivera i altres plantes que havien beneït el Dia de Rams. Agafaven un brot de llorer i de cadascuna de les herbes beneïdes i les posaven damunt d’una mica de caliu del foc i, tot seguit, les tapaven amb la pala de la cendra. Les herbes anaven cremant amb somort. El fum que sortia per la xemeneia espantava les bruixes que comandaven el temporal, o almenys aquesta era la intenció de la pagesia. Hom creia que en respirar el fum de les herbes beneïdes quedaven estabornides i desorientades, de tal manera que perdien el control de la tempesta. Per estalviar-se l’ensurt de la caiguda de llamps, posaven una olla o caldera plena d’aigua penjada als clemàstecs del foc, així paraven la caiguda del llamp per la xemeneia.

Els sembrats es protegien amb creus fetes amb branques d’olivera, de llorer, o de romaní beneïts el dia de Sant Pere Màrtir, o tocant les campanes a l’arravatada; o engegant trets amb bales beneïdes, o amb sal beneïda contra les nuvolades que provoquen les bruixes.

Altres mesures per guardar la casa contra l’entrada de les bruixes era pintar de color blau cel tot el voltant de les finestres i les portes d’entrada. També els alls eren protectors. Amb ells es fregaven els llindars de portes i finestres, sobretot l’all silvestre conegut com “all de bruixa”. Una casa ben protegida tenia una pota d’aligot al portal, o un ram de llorer, un palmó, una creu de palma beneïts el dia de Rams, la pasta del salpàs, o modernament, una imatge del Sagrat Cor amb el lema “Reinaré en España”.

Publicat a El 3 de vuit de 20 de novembre de 2014

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 22 de novembre de 2015 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.