HISTÒRIES DEL LLIT

Deixa un comentari

Dins d’una cambra i com a testimoni mut d’infinitat d’històries familiars hi ha un protagonista clar: el llit. És un moble que des de fa anys marca clarament l’estatus social del propietari.

Existeixen bastants indicis que els llits eren usuals entre la classe governant d’Egipte, Babilònia i Pèrsia. Després del segle VII a.C. els llits  grecs es van convertir en importants peces del mobiliari, i anaven tallats o xapats amb ivori, carei i metalls preciosos, i algunes vegades portaven potes de plata o or massissos. Els grecs, i per tant després els romans, van adoptar el triclini, una mena de llit amb la capçalera realçada on cabien 3 persones alhora, amb un  repujat per poder-se recolzar mentre es menjava o parlava en reunions informals.

El canvi més significatiu dels llits va ocórrer durant el període romànic, quan s’incorpora el dosser. Aquest element serveix per evitar que ingressin les rates i els ratolins (que solien rondar per les bigues), tancant el perímetre amb una cortina, per combatre el fred.

El llit amb dosser, i cortinatge, va seguir sent habitual de les classes benestants molt temps després que es posessin de moda els dormitoris. De fet, va ser durant els regnats dels reis francesos Lluís XIV, qui tenia en el seu haver 413 llits de tot tipus, i Lluís XV, quan la tècnica de la construcció de llits va aconseguir el seu apogeu, combinant dissenys elegants, adorns fantàstics i bell colorit. Els més pobres tenien acomodaments més elementals per dormir, que anaven des del terra fins màrfegues de pèl de cavall o palla, que es podien posar sobre un senzill i estret camastre de fusta. Els nadons normalment dormien en un carro petit amb tres rodes que es posava sota de llits grans.

Entre els diversos models que han vestit les cambres catalanes, el més conegut ha estat l’ornamentat amb policromies a les seves capçaleres fets al segle XVIII. Tradicionalment coneguts com a llits d’Olot o olotins, independentment del seu lloc d’origen, eren de contorns sinuosos i policromats amb una imatge religiosa en la seva part central. Pel que fa als aspectes constructius, la fusta comunament emprada era una fusta tova de faig, l’ arbre blanc, el bedoll o el salze. Respecte a la policromia, la majoria de capçals són pintats amb la tècnica del tremp. Els motius ornamentals i iconogràfics s’articulen a partir d’una part central: des d’hagiografies a motius de tipus civil, sense oblidar els marians o els dedicats a la figura de Crist. A cal Cassanyes de Castellet i la Gornal disposen d’uns magnífics llits olotins a diferents habitacions, agençades amb molt bon gust.

L’ostentació exagerada, que caracteritzava els llits d’èpoques anteriors, va anar desapareixent quan es van començar a fabricar llits en sèrie a l’abast de totes les classes socials. Els llits de ferro van ser introduïts pels francesos a finals del segle XVIII i els llits de llautó es van fer a Anglaterra cap a 1830. Els somiers metàl·lics, malgrat el seu nom francès, són d’origen holandès (1888).El llit actual, introduït en la dècada de 1930, va acabar amb la capçalera i el peu. Fins a inicis del segle passat, era habitual, quan una persona moria d’una malaltia infecciosa cremar el llit juntament amb el cadàver.

Publicat a El 3 de vuit el 28-08-15

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 30 d'agost de 2015 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.