LA LLIGA DEL BON MOT

Deixa un comentari

La Lliga del Bon Mot  (1908-1963) -altrament coneguda pels renegaires com la “La lliga del bon rot”- fou una entitat fundada a Barcelona per combatre la blasfèmia i els mots grollers. La fundà el sacerdot i escriptor Ricard Aragó (1883-1963), conegut amb el pseudònim Ivon l’Escop,  qui el 1908, des del “Diario de Gerona”, es pronuncià pel ben parlar.

El poeta Joan Maragall, li prestà suport amb entusiasme i escriví i una circular adreçada a les entitats catalanes. “se constitueix la “Lliga del Bon Mot” que, com tota institució social viva, naix d’un sentiment general i imperiós. En aquest cas, el sentiment es la vergonya: ja veièu que de més imperiós, no pot haver-n’hi. Ja fa temps que tot bon català s’ha d’avergonyir d’esser-ho no més per una cosa: perque la seva llengua sembla l’hostal de la mala paraula; sembla feta expressa per dir baixeses, i la seva força expressiva es manifesta principalment pel renec i la torpesa. En cap altra llengua el renec es tan renec com en la nostra, i per aquesta excel-lencia se fa rotllo entre ses germanes. Veyèu si us convé una gloria d’aquesta mena”.

La blasfèmia i el malparlar en general eren manifestacions que resultaven especialment repulsives per a la burgesia que esdevenia hegemònica. La Lliga del Bon Mot, trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i contà amb oficines i direcció general a Barcelona, un doble Comitè Central de senyores i cavallers i un cos de delegats residents en les principals poblacions. Féu una intensa campanya pels pobles i ciutats, amb aplecs on reuní sovint milers de persones, cartells, fulls volants, postals i calendaris. Desenvolupà llurs campanyes en diaris, oferí premis, entregà diplomes honorífics, donà conferències en les escoles, patronats, fabriques i ateneus, actes culturals, religiosos i patriòtics; i comptà com a base econòmica, pel seu sosteniment, amb nombrosos donatius de particulars, alguns llegats i quotes voluntàries de socis protectors.

El mal parlar és la més grossa tara que pot tenir un poble i mentre no’s redimeixi d’ella, no arribarà mai als nivells dels pobles grans”. Aplec del Bon Mot, Tàrrega 2 març 1913.

A Vilafranca la Lliga del Bon Mot tingué el suport –entre d’altres- de Mn. Agustí Coy i Cotonat (Sort, 1859-1919), sacerdot, militar i historiador.  El 1906 firma un dels seus llibres com a capellà del Regiment de Caçadors de Treviño 26 de cavalleria, establert a Vilafranca del Penedès, on ell va arribar per reposar després del seu anterior destí a Cuba. El 3 de febrer de 1911 Coy  abandona Vilafranca del Penedès direcció Madrid.  Durant la seva estada col·laborà en la premsa vilafranquina, especialment en “Acció” i en la barcelonina, “La Vanguardia, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico”.  Va escriure sobre la correcció en el parlar, Blasfemias y obscenidades en el lenguaje, i un bon grapat d’estudis sobre la història penedesenca: Vilafranca del Penadés: su historia y monumentos, La ínclita y sagrada orden de San Juan de Jerusalén en el Penadés : encomienda y capilla de San Juan de Vilafranca, El Vino en Cataluña : noticias históricas y disposiciones referentes al vino en la época antigua: importancia de la producción vinícola en Cataluña y el Panadés, particularmente en Villafranca, Estudio histórico-crítico sobre el lugar del nacimiento de San Raimundo de Peñafort : biografia del venerable P. Guasch : convento de Peñafort en el Panadés.

Publicat a El 3 de vuit el 04 de juliol de 2015

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 6 de juliol de 2015 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.