Josep Arasa i Ferrer

UN ASSESINAT A LA VIA DE LA GRANADA

L’Heraldo del Panadès va néixer com a portaveu de l’Unión Patriótica. La Unión era el partit únic de la dictadura de Primo de Rivera y Orbaneja. El règim autoritari s’instaurà a Espanya el 13 de setembre del 1923 amb l’acceptació del rei Alfons XIII.

El primer número de l’Heraldo del Panadés va sortir el 2 de març de 1929 escrit íntegrament en castellà i amb quatre pàgines. La redacció i l’administració eren al carrer de la Parellada de Vilafranca i es venia a la llibreria Pujol de la mateixa vila.

Tan sols llegint una una de les 57 editorials que van publicar ja deixà clara la seva ideologia “Primo de Rivera i Mussolini, he aquí dos nombres que la Historia de ambos paises tendra que esculpir con letras de oro en sus anales”

El gran succés informatiu de l’Heraldo del Panadés fou el crim comés a les vies de la Granada. El 23 de novembre de 1929, van informar que el diumenge 17 els passatgers del tren, que arribava a dos quarts de set a la Granada, havien vist el cadàver destrossat d’en Jaume Vives Masip al costat de la via, a uns dos quilometres de l’estació. En Jaume tenia 29 anys, era pagès, fill de Marmellar, i vivia amb els seus pares a Avinyonet.

L’Heraldo del dia 30 es preguntava si en Jaume s’havia suïcidat o havia estat assassinat. A l’exemplar següent van publicar una entrevista amb Moises Hernandez, comandant de la Guardia Civil de la caserna de Sant Sadurní i responsable de la investigació, en la qual anunciava la “capturación del criminal” i que el seu mòbil era el robatori.

Van acusar del crim a José Hernandez Gil “apodadado el Siete Pisos, y tambien conocido como Pepe el Murciano, de 41 años de edad y soltero, comprador y vendedor de pieles de conejo por esa comarca desde hacia cuatro o cinco años”.

“Al parecer José Hernandez desde adjunto a un poste de telégrafos, bajo hacia la escalerilla existente en la parte izquierda del muro de contención de la via, y bajados que fueron los peldaños, siguio via adelante atravesando el tunel hasta llegar junto a la alcantarilla, sitio en que fue agredido el malogrado Vives Masip, y resguardandose el presunto criminal dentro del torrente, continuación de la alcantarilla, frente a casa Catasus.”

Desemmascarat l’assassí, l’Heraldo va allargar el serial tres setmanes més. Va oferir la fotografia de l’acusat, dels guàrdies civils, i la crònica  de la reconstrucció del crim, el 6 de desembre de 1929, ordenada pel jutge Evaristo Olcina Garcia.

La reconstrucció “fue presenciada por un gentio inmenso que llenaba por completo ambos margenes de la via férrea”. Un picapedrer “se presto a desenpeñar el papel de victima” el qual  va rebre “grandes alabanzas” del públic. Hi va assistir el fotògraf Jaime Carbonell de la casa Art Modern.

Els de l’Heraldo, amb el seguiment sensacionalista del succés, reconeixien que van augmentar la tirada, ja que el públic “ansioso de saber bien claramente y con todos sus detalles el horroroso crimen que tanto ha indignado, agoto nuestra extraordinaria tirada de más de 2.000 ejemplares”.

El 28 de gener de 1930 queia la dictadura de Primo de Rivera i el 29 de març apareixia el darrer número de l’Heraldo del Panadés. Moria el setmanari que havia dirigit el mestre vilafranquí Pedro Mencia.

Publicat a El 3 de vuit  (17-04-15)